DADES METEOROLÒGIQUES

DADES DE LES DIFERENTS ESTACIONS OFERTS PER METEOCLIMATIC



Clica sobre la imatge per anar a la font de l'informació

 
 

DADES ACTUALITZADES A 2024
Dades climàtiques de Barcelona primer semestre 2.024 - Aeroport
Dades facilitats per AEMET Gener FebrerMarçAbrilMaigJuny
Temperatura mitjana: 9,2ºC9,9ºC11,8ºC13,7ºC16,9ºC20,9ºC
Temperatura mitjana de les màximes 13,6ºC14,3ºC16,1ºC18,0ºC21,1ºC24,9ºC
Temperatura mitjana de les mínimes: 4,7ºC5,4ºC7,4ºC9,4ºC12,8ºC16,8ºC
Temperatura màxima absoluta: 23,8ºC
el 21 de 2018
24,5ºC
el 27 de 1990
27,5ºC
el 14 de 1926
26,5ºC
el 01 de 1926
32,0ºC
el 30 de 1926
35,0ºC
el 29 de 2019
Temperatura mínima absoluta: -7,2ºC
el 16 de 1985
-6,6ºC
el 11 de 1956
-1,4ºC
el 01 de 1988
0,1ºC
el 12 de 1973
3,0ºC
el 02 de 1945
7,8ºC
el 07 de 1984
Precipitació mitjana: 36,8 mm35,1 mm35,5 mm40,4 mm47,3 mm29,6 mm
Precipitació màxima en un dia: 80,9 mm
el 21 de 2020
77,7 mm
el 16 de 1982
64,7 mm
el 24 de 2017
78,5 mm
el 22 de 1971
130,6 mm
el 02 de 1972
71,2 mm
el 03 de 1989

Dades climàtiques de Barcelona segon semestre 2.024 - Aeroport
Datos facilitados por la AEMET Juliol AgostSetembreOctubreNovembreDesembre
Temperatura media:  23,9ºC24,4ºC21,7ºC17,8ºC13,0ºC10,0ºC
Temperatura media de las Máximas: 28,0ºC28,5ºC26,0ºC22,1ºC17,3ºC14,3ºC
Temperatura media de las mínimas:
19,8ºC20,2ºC17,4ºC13,5ºC8,6ºC5,7ºC
Temperatura máxima absoluta: 36,0ºC
el 12 de 1926
37,4ºC
el 27 de 2010
34,0ºC
el 17 de 1926
30,4ºC
el 10 de 1997
27,0ºC
el 02 de 1927
27,0ºC
el 31 de 1925
Temperatura mínima absoluta: 11,4ºC
el 09 de 1978
9,5ºC
el 07 de 1944
7,6ºC
el 30 de 1974
3,8ºC
el 30 de 2008
-1,4ºC
el 20 de 1985
-8,0ºC
el 27 de 1962
Precipitación media: 20,7 mm62,0 mm81,0 mm91,0 mm58,8 mm40,3 mm
Precipitación máxima en un día: 156,0 mm
el 29 de 1959
94,0 mm
el 31 de 1963
186,7 mm
el 25 de 1953
175,1 mm
el 03 e 1987
101,7 mm
el 07 de 1983
106,2 mm
el 05 de 1971

Resum meteorològic del mes de anterior de
l'Observatori Fabra -RACAB

Pots llegir el, sempre interessant, informe mensual del nostre bon amic Alfons Puertas, clicant sobre la gràfica. I si voleu veure espectaculars fotos fetes per ell mateix des de l'Observatori, clica sobre la imatge de la dreta.

RESUMS

Resumen de datos del mes pasado         Galería de fotos d'Alfons Puertas

NOTA ESPECIAL D'ALFONS PUERTAS
1/03/2024

Temperatura mitjana: 13.4°C  és el febrer més càlid mai enregistrat a l'observatori Fabra des que tenim dades l'any 1914. L'anterior febrer més càlid fins ara era molt recent, el de 2020 amb 12.8°C. El febrer ha tingut un comportament tèrmic similar a un mes d'abril normal.
Temperatura màxima absoluta: 23.5°C el dia 4. És la temperatura més elevada mesurada mai en un mes de febrer en aquest observatori

Temperatura mínima absoluta: 5.2°C el dia 27
Precipitació total mensual: 26.6 mm

Amb les dades del febrer aquest hivern 2023-2024 passa a ser ser el més càlid mai enregistrat a l'observatori Fabra. La temperatura mitjana dels tres mesos desembre-gener-febrer és de 12.2°C. La Temperatura mitjana del l'hivern del trenteni  de referència 1991-2020 és de 9.2°C. Així queda el rànquing d'hiverns més càlids a l'observatori Fabra 1914-2024:

2023-2024 - 12.2°C
2015-2016 - 11.5°C
2019-2020 - 11.3°C
2021-2022 - 11.0°C

Com queda ben palès continuem amb l'acumulació de rècords càlids dels darrers anys i amb constant renovació. Un fet molt preocupant!




Dades facilitades per Alfons Puertas, Secció de Meteorologia de l'Observatori Fabra de Barcelona

 L'Observatori Fabra entra a Facebook
 

T'agradaria visitar l'Observatori Fabra?
  Clica
 

 Mapa Isobárico actual. La "B" es Borrasca y la "A" Anticiclón

Mapes Isobàrics Metoffice              Mapes deWetterzentrale  
Vigilància de la XOM (xarxa d'observadors meteorològics)  Observacions diàries de la XOM (Xarxa d'Observadors Meteorològics)
Vigilancia i observacions diàries
Dades estacions automàtiques de la XEMA (Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques)
Dades d'estacions automàtiques
Dades de les Illes Canàries
Meteoalpa
 ESTACIÓNS METEOROLÒGIQUES DE L'ASSOCIACIÓ ECOMETTA

      
 

ESTACIONES ANTÁRTICAS EN TIEMPO REAL



ESTACIONS METEOROLÒGIQUES A BADALONA
Mapa de ubicació de les estacions

Estació meteorològica del Museu.                   Estació meteorològica del Pont del petroli 


ALGUNES ESTACIONS A BARCELONA
DADES DE L'OBSERVATORI FABRA


AEROPORT DEL PRAT

Datos del Aeropuerto de El Prat de Llobregat
PORT DE BARCELONA








ALTRES ESTACIONS


ALGUNES DADES DEL PIRINEO CATALÀ
1090 m.s.n.m. 985 m.s.n.m.
1.308 m.s.n.m 1200 m.s.n.m

Evolució de la temperatura i la humitat relativa de l'aire

Mapes oferts per MeteoGalicia  -  Models numèrics

Evolució de les temperatures al llarg del dia   Evolució de la humitat relativa al llarg del dia
       
Radiosondatges



Com podem saber la temperatura, humitat, pressió, vent, etc. que tenim en les diferents capes del nostre cel? Doncs amb el Radiosondatge...que sona a conya però no és el mateix. El radiosondatge serveix per a poder inspeccionar les diferents capes de l'aire de la mateixa manera que si tinguéssim estacions meteorològiques mòbils per l'atmosfera. Això es pot fer gràcies a la radiosonda:

Instrument meteorològic destinat a l'estudi de les propietats de l'aire en altura. Essencialment consisteix en un petit baròmetre aneroide (Bariocap), un termòmetre bimetàlic i un higròmetre d'absorció. Tot això es col·loca en una caixa protectora que permet el pas de l'aire. La caixa conté també un petit transmissor de ràdio. Aquest conjunt se subjecta a un globus meteorològic (baló sonda) ple de gas heli, que s'eleva i és transportat pel vent. Amb un receptor situat en el terra és possible conèixer la pressió, la temperatura i la humitat atmosfèrica. El vent en altura pot determinar-se observant el moviment del globus amb un teodolito. Alguns models duen acoblat un GPS i es pot saber en tot moment la seva situació i, per tant, el vent dominant. Com pregunta realitzada al nostre equip direm que el globus sonda ascendeix fins a 25 Km d'altura on explota donant dades constantment des que és llançat. (Preguntes més freqüents)

 La radiosonda va ser inventada pel meteoròleg rus Molcanov en 1928 i va representar una revolució de gran importància en el sistema de sondeig de l'aire en altura.

Interpretació dels elements principals d'un radiosondeig



Magnífica explicació de José Miguel Viñas fent clic sobre aquestes lletres.

Atenent els diferents índexs que trobaràs a la dreta del radiosondeig, podràs saber saber la probabilitat de tempesta que ha generat automàticament la radiosonda en l'ascens per la troposfera.
ÍndexLlindarDescripció
VT28 o superiorCondicions favorables per a la formació de tempestes
TT40 a 50
50 a 55
55 o superior
Probabilitat baixa de tempesta.
Probabilitat moderada de tempesta.
Probabilitat alta de tempesta.
LI6 o superior
Entre 1 i 6
Entre 0 i -2
-2 o inferior
Condicions molt estables.
Condicions estables. Probabilitat baixa de tempesta.
Lleugerament inestable. Probabilitat moderada de tempesta.
Inestable. Probabilitat alta de tempesta.
CAPE1000
2000 o superior
Probabilitat moderada de tempesta.
Probabilitat alta de tempesta.
CIN50 a 100
100 a 200
200 o superior
Inhibició baixa.
Inhibició moderada.
Inhibició elevada.
SRH150 a 300
300 a 500
Probabilitat baixa de supercèl·lules i tornades febles (fins a 180 km/h).
Probabilitat alta de supercèl·lules i tornados forts (més de 180 km/h).
Font:  Meteocat

Radiosondeig de Barcelona clicant sobre la imatge
Font
:  Meteocat
Radiosondeo de Barcelona por Meteocat   
  
Ara podràs seguir als avions en directe amb el RADAR DE VOLS



Dades de termòmetres de subsòl
Termómetros de subsuelo. Muy útiles para saber si habrán heladas negras muy perjudiciales para la agricultura.
El nostre amic Roberto Sáez ens actualitza diàriament les dades dels seus termòmetres de subsòl a la zona de Bufalà de Badalona.
 I per a què "dimonis" vull jo saber la temperatura del terra?...
Aquest termòmetres són molt útils per a saber si hauran gelades negres (gelades seques que congelen les arrels de les plantes) molt perjudicials per a l'agricultura.

* Termòmetre de mínima junt al terra
La temperatura registrada a la nit per un termòmetre situat horitzontalment sobre la gespa a 15 cm del sòl i exposat a la intempèrie s'utilitza com índex del refredament que poden sofrir les plantes per irradiació.

* Termòmetre de subsòl a 15 cm de  profunditat.

Models de predicció numèrica

Els models numèrics de predicció que exposem a continuació estan confeccionats gràcies a la informació que ens donen els satèl·lits. Serveixen per elaborar juntament amb les dades dels observadors meteorològics, la xarxa d'estacions automàtiques i les imatges dels satèl·lits, un pronòstic a diversos dies. Com més llunyà sigui aquest pronòstic en el temps, menys fiabilitat té.

Els pronòstics a 3 o 4 dies solen ser molt encertats però hem de manejar aquestes dades sol com a informació, per estar previnguts, i NO com alguna cosa que succeirà segur al 100%. S'ha de seguir dia a dia. Hi ha un gran nombre de models que han estat desenvolupats per diverses agències i organismes meteorològics. Els mateixos implementen diverses metodologies per pronosticar l'evolució de les diverses variables meteorològiques.

Entre els models és especialment famós el model global GFS (Global Forecast System) de la NOAA (Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units).

A la següent imatge hem de saber que cada línia és una probabilitat del que pot passar en els propers dies quant a la temperatura i la precipitació en diferents models.  línia vermella  és la mitjana. La  línea blanca  és la que representa el que és més probable que passi. Per tant, si la línia blanca està per sobre de la vermella, la tendència prevista en els propers dies és que les temperatures a 850 hpa (1500 metres d'alçada) serà més alta del normal i si està per sota, que seran més baixes del normal. A la part inferior, mostra la probabilitat de pluja (precipitació). Les temperatures en aquesta altura també fan canviar les temperatures arran de terra, per la qual cosa és un gran recurs per anticipar-se a canvis de temps.




Altres models utilitzats són:

ARMONY-AROME - Modelo de AEMET. Aquest model no hidrostàtic aconsegueix augmentar la resolució espacial i temporal, així com la qualitat de les prediccions. Es passa de resolucions espacials màximes de 5 km a 2,5 km, i s'ofereixen sortides horàries fins l'abast màxim. +Info

HIRLAM (HIgh Resolution Limited Area Model)  
ARPEGE: modelos del French Weather Service (Francia). 
UKMO (United Kingdom Model): model global de la Met Office
GME: model global de la oficina alemana Deutscher Wetterdienst
ECMWF (El model del CentreEuropeu)
GEM: model global de la Oficina Canadenca de Meteorologia
NOGAPS: model global de la Fleet Numerical Meteorology and Oceanography Centers
MM5 Mesoscale Model 5
WRF Weather Research and Forecast Model
aLMo (Model Alpí) de MeteoSchweiz

Más información:
Revista  Tethys  Revista RAM -
Enciclopèdia sobre els models de predicció numèrica

GFS
La gamma de colors va des dels tons vermellosos (temperatures càlides fins als colors foscos, blau, negre) temperatures fredes. En el mapa de precipitacions les pluges febles comencen en el verd i les més importants en rosa i violeta. Si voleu consultar GFS o altres models d'avui o d'altres dies, mesos o anys:
 
wetterzentrale.
 500 hPa
5.500 Metres d'altura
850 hPa
1.500 metros de altura
 Superficie
2 metres d'altura
Mapa de temperaturas y presión atmosférica a 500 hPa (5.500 Metros de altura) previstos para los hoy y los próximos 8 días Mapa de temperatures a 850 hPa (1.500 metres d'altura) previstos per avui i els propers 8 diesMapa de temperaturas de superficie (2 metros de altura) para hoy y los próximos 8 días
Font dels seguents mapes animats MeteoGalicia

Evolució de la pressió a 500 hPa Evolució de la temperatura a 850 hPa
Nou model interactiu per visualitzar els GFS en temps real.
Cliqueu sobre la imatge per actualitzar i poder jugar amb els diferents paràmetres.


Models GFS actuals per diferents alçades
A 5.500 metres

A 1.500 metres

A 2 metres - a nivel de terra

Previsió de pluges avui i els pròxims 8 dies
Modelos numéricos que nos avanzan la previsión de lluvias para hoy y los próximos 8 días
El CAPE
 (Convective Available Potencial Energy)


Europa


España
Mapa que muestra el índece Cape

És un dels índexs més populars obtingut a partir de dades de sondejos o mapes previstos de models numèrics de predicció, molt usat per a l'estimació de la inestabilitat convectiva (Traduint: per saber on potencialment tenim més probabilitats que es formin tempestes o núvols de formació vertical). Definició: És l'energia disponible per a una bombolla d'aire que ascendeixi verticalment en una atmosfera inicialment estable.

CAPE < 0:                         Estable, possibilitat de tempesta nul·la.             
CAPE entre 0 i 1000:         Lleument inestable. Tempestes lleus o moderades.
CAPE entre 1000 i 2500:   Moderadament inestable. Fortes tempestes.
CAPE entre 2500 i 3500:   Notablement inestable. Tempestes severes, calamarsa.
CAPE > 3500:                    Extremadament inestable. Possibilitat de supercèl·lules i tornados.


Lifted index:

Mesura comuna de la inestabilitat atmosfèrica. El seu valor s'obté pel càlcul de la temperatura que l'aire prop del terra tindria si fos elevat a algun nivell més alt (al voltant de 18,000 peus = 5.486.4 metres, normalment) i comparant aquesta temperatura amb l'actual a aquest nivell. Valors negatius indiquen inestabilitat – com més negatiu, més inestable és l'aire, i més forts podrien ser els dolls ascendents amb qualsevol desenvolupament de tempestes. No obstant això no hi ha nombres màgics o valors LI llindar sota els quals el temps sever es faci imminent.

LI > 0:                               Estable, possibilitat de tempesta gairebé nul·la.
LI entre 0 y -3:                  Lleument inestable. Tempestes lleus o moderades.
LI entre -3 y -6:                 Moderadament inestable. Fortes tempestes.
LI entre -6 y -9:                 Notablement inestable. Tempestes severes, calamarsa.
LI < -9:                             Extremadament inestable. supercèl·lules i tornados.

Aquestes dades han de ser presos com a orientatius per ajudar-nos a estar alerta davant situacions de risc però no han de ser utilitzats com a definitius a l'hora de prendre decisions.



                                                                        



                           











Nuestra mejor seguidora, Maite BurjadosHomenatge a Maite Burjados
 Idioma Castellano 
Aquesta obra està sota una 
llicència Creative Common
Ayúdanos a seguir adelante:


   
Sígueix-nos a:
 
 
SECCIONS
 
Inici
 Pàgina principal
 Avis legal
Qui som
Activitats