
| DADES METEOROLÒGIQUES | ||
![]() | ||
![]() | ||
![]() | ![]() | ![]() Meteoalpa |
ESTACIONS METEOROLÒGIQUES A BADALONA Mapa de ubicació de les estacions | ||
![]() | ![]() | ![]() |
![]() | ![]() | ![]() |
![]() | ![]() | ![]() |
![]() | ||
ALGUNAS ESTACIONES EN BARCELONA | ||
| ||
![]() | ![]() | ![]() |
![]() | ![]() | ![]() |
![]() | ![]() | |
ALGUNOS DATOS DEL PIRINEO CATALÁN | ||
![]() | ![]() | ![]() |
![]() | ![]() | ![]() |
![]() | ![]() | ![]() |
Evolución de la temperatura y la humedad relativa del aire ![]() | ||
DATOS
DE LAS DIFERENTES ESTACIONES OFRECIDOS POR METEOCLIMATIC![]() | ||
Radiosondatges El nostre amic Roberto Sáez
des de MeteoBadalona
ens porta una nova eina per a poder saber que tenim a les capes baixes,
mitjanes i altes de l'atmosfera. La idea és que com no tenim
instruments de mesurament penjats per l'aire, Com podem saber la
temperatura, humitat, pressió, vent, etc. que tenim en les diferents
capes del nostre cel? Doncs amb el Radiosondatge...que sona a conya
però no és el mateix. El radiosondatge serveix per a poder inspeccionar
les diferents capes de l'aire de la mateixa manera que
si tinguéssim estacions meteorològiques mòbils per
l'atmosfera. Això es pot fer gràcies a la radiosonda: Instrument meteorològic destinat a l'estudi de les propietats de l'aire en altura. Essencialment consisteix en un petit baròmetre aneroide (Bariocap), un termòmetre bimetàlic i un higròmetre d'absorció. Tot això es col·loca en una caixa protectora que permet el pas de l'aire. La caixa conté també un petit transmissor de ràdio. Aquest conjunt se subjecta a un globus meteorològic (baló sonda) ple de gas heli, que s'eleva i és transportat pel vent. Amb un receptor situat en el terra és possible conèixer la pressió, la temperatura i la humitat atmosfèrica. El vent en altura pot determinar-se observant el moviment del globus amb un teodolito. Alguns models duen acoblat un GPS i es pot saber en tot moment la seva situació i, per tant, el vent dominant. Com pregunta realitzada al nostre equip direm que el globus sonda ascendeix fins a 25 Km d'altura on explota donant dades constantment des que és llançat. (Preguntes més freqüents) La radiosonda va ser inventada pel meteoròleg rus Molcanov en 1928 i va representar una revolució de gran importància en el sistema de sondeig de l'aire en altura. El nostre amic Roberto ens mostra un radiosondatge de Badalona no real si no virtual, és a dir, generat a partir de dades numèriques. Sens dubte una eina més per a analitzar el temps que podem tenir: Podeu veure'ls clickant aquí. I si voleu també podeu aprendre a interpretar-los. No us perdeu aquesta magnífica presentació on podeu veure tots i cadascun dels símbols i numeracions i el seu significat clickant aquí. | ||
Novetat. Ara podràs seguir als avions en directe amb el RADAR DE VOLS | ||
Dades de termòmetres de subsòl
El nostre amic Roberto Sáez ens actualitza diàriament les
dades dels seus termòmetres de subsòl a la zona de
Bufalà de Badalona.I per a què "dimonis" vull jo saber la temperatura del terra?... Aquest termòmetres són molt útils per a saber si hauran gelades negres (gelades seques que congelen les arrels de les plantes) molt perjudicials per a l'agricultura. * Termòmetre de mínima junt al terra La temperatura registrada a la nit per un termòmetre situat horitzontalment sobre la gespa a 15 cm del sòl i exposat a la intempèrie s'utilitza com índex del refredament que poden sofrir les plantes per irradiació. * Termòmetre de subsòl a 15 cm de profunditat. | ||
Modelos de predicción numérica Los modelos numéricos de predicción que exponemos a continuación están confeccionados gracias a la información que nos dan los satélites. Sirven para elaborar junto con los datos de los observadores meteorológicos, las red de estaciones automáticas y las imagenes del satélite un pronóstico a varios días. Cuanto más lejano sea este pronóstico en el tiempo menos fiabilidad tiene. Los pronósticos a 3 o 4 días suelen ser muy acertados pero tenemos que manejar estos datos solo como información para estar prevenidos y NO como algo que va a suceder seguro al 100%. Se debe seguir día a día. De modelos hay muchos (podeis ver cuales son los principales en la web: http://ontimet.es/c/modelos.htm de donde hemos extraido esta información) pero aquí os exponemos el más utilizado por los aficionados y que suele salir en los medios de comunicación. Modelo GFS La gama de colores va
desde los tonos rojizos (temperaturas
cálidas hasta los colores oscuros, azul, negro) temperaturas
frías. En
el
mapa de precipitaciones las lluvias débiles comienzan en el
verde y las más importantes en rosa y violeta. Si quereis consultar GFS u otros
modelos de hoy o de otros días, meses o años: wetterzentrale
| ||
| 500 hPa 5.500 Metros de altura | 850 hPa 1.500 metros de altura | Superficie 2 metros de altura |
![]() | ![]() | ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() Previsió de pluges avui i els pròxims 8 dies ![]() | ||
El CAPE (Convective Available Potencial Energy) ![]() Es
uno de los índices más populares obtenido a partir de datos de sondeos
o mapas previstos de modelos numéricos de predicción, muy usado
para la estimación de la inestabilidad convectiva (Traduciendo: para
saber donde potencialmente tenemos más probabilidades de que se formen
tormentas o nubes de formación vertical). Definición: Es la energía
disponible para una burbuja de aire que ascienda verticalmente en una
atmósfera inicialmente estable. CAPE < 0: Estable, posibilidad de tormenta nula. CAPE entre 0 y 1000: Levemente inestable. Tormentas leves o moderadas. CAPE entre 1000 y 2500: Moderadamente inestable. Fuertes tormentas. CAPE entre 2500 y 3500: Notablemente inestable. Tormentas severas, granizo. CAPE > 3500: Extremadamente inestable. Posibilidad de supercélulas y tornados. Lifted index: Medida común de la inestabilidad atmosférica. Su valor se obtiene por el cálculo de la temperatura que el aire cerca del suelo tendría si fuera elevado a algún nivel más alto (alrededor de 18,000 pies = 5.486.4 metros, normalmente) y comparando esta temperatura con la actual a ese nivel. Valores negativos indican inestabilidad – cuanto más negativo, más inestable es el aire, y más fuertes podrían ser los chorros ascendentes con cualquier desarrollo de tormentas. No obstante no hay números mágicos o valores LI umbral debajo de los cuales el tiempo severo se haga inminente. LI > 0: Estable, posibilidad de tormenta casi nula. LI entre 0 y -3: Levemente inestable. Tormentas leves o moderadas. LI entre -3 y -6: Moderadamente inestable. Fuertes tormentas. LI entre -6 y -9: Notablemente inestable. Tormentas severas, granizo. LI < -9: Extremadamente inestable. Supercélulas y tornados. Estos datos deben ser tomados como orientativos para ayudarnos a estar alerta ante situaciones de riesgo pero no deben tomarse como definitivos a la hora de tomar decisiones. | ||
![]() | ||