La filmació la va prendre el germà del nostre amic David Fluxà, Joan Carles Fluxà a bord del veler "APNEA IV". En el video podem veure rorquals comuns (videoBalaenoptera physalus) adults captats a sol 7 milles marines de Barcelona.

El rorqual també anomenat balena d'aleta, és una espècie de cetaci misticeto de la família Balaenopteridae. En mida, aquest animal és el segon més gran existent al planeta, sol superat per la balena blava. Pot arribar a assolir una longitud de 27 metros...No menys!.

El nostre amic Joan es va apropar tant a les balenes que gairebé toquen la proa del vaixell. Una de les balenes es va posar davant del vaixell i podem veure amb extraordinària claredat el seu espiracle o orificis per on respira, fent un so estrident just abans d'enfonsar-se a l'abisme.

Com a anècdota ens compta el nostre amic David que una de les balenes va defecar una gran quantitat de krill, aquest petit crustaci que s'assembla a una gambeta. Moltes gràcies David i Joan Carles per deixar-nos degustar aquesta extraordinària experiència que heu viscut.

 

El nostre amic David Fluxà ens porta en exclusiva aquesta aventura que va poder no sortir tan bé com al final va sortir. Ens conta David:

"Et passo unes fotos que vaig poder fer en el Port de La Cala a la Ametlla de Mar. Es tracta d'una tonyina vermella d'uns 300 Kg (encara que no estava pesat, pot ser que sigui encara de major pes...). És important saber que no es veuen tots els dies (ni anys) peixos d'aquesta grandària...Jo no he vist un peix així des que era petit!.

Eren la 6 de la tarda del dimecres 19 d'Agost de 2009, totes les barques havien arribat...quan aquesta, que apareix en les fotos, veiem un amic mio i jo, que escorava molt...Estan intentant pujar un animal enorme que duen remolcant!...l'embarcació tomba i queda pràcticament enfonsada pel pes de la tonyina. Ens demanen ajuda...anem corrent i vam rescatar al patró (eren 3 tripulants) de sota aigua just abans que es quedi enredat entre els caps i tots els aparells que queden submergits...Li fa mal una costella i sembla molt excitat...però pletòric i feliç, com un relat de "El vell i el Mar" de Hemingway, ens explica que havia estat lluitant més de 3 hores per a treure de l'aigua amb una simple canya de pescar d'altura...el mètode del brumeig, ..a 11 milles de la costa.

Finalment es van necessitar 7 homes per a pujar la béstia. Per a fer-nos una idea de la grandària dir que per la boca d'aquesta tonyina cabien dos caps humanes i l'ull amidava 10 cm de diàmetre.."

El nostre amic David Fluxà ens ha deixat sense parla. Aquesta imágen captada en aigües de Barcelona correspon a dues nudibranquios amorosos. A estat en el lloc i moment apropiat. Però anem a atendre a les magnífiques explicacions de David:

"Estem acostumats a trobar-nos a veritables experts en camuflatge submarí, però aquesta vegada anem a parlar d'una espècie de mol·lusc gasteròpode al qual no li importa ni li preocupa gens que li vegin lluir els seus vius colors càlids. És més: Fan tot el possible per a cridar l'atenció.

Es tracta dels nudibranquis, que, com el seu nom indica, es passegen pel fons marí amb les seves brànquies nues. A primera vista sembla una espècie molt vulnerable a l'atac de depredadors majors (els exemplars de les fotografies no superen els 10 cm), però cal remarcar que aquesta animal és molt tòxic, fins i tot podríem dir verinós; pel que el peix que se li acosti atret pels seus cridaner color groc i la protuberància de l'orifici anal en forma de curiós plomall d'innocents plomes, rebrà una descàrrega de toxines que deixaràn noqueat al peix, moment que aprofitarà per a cruspir-se'l tranquil·lament.


L'exemplar que vaig tenir la sort de trobar en el meu recorregut submarí en apnea per les aigües de Barcelona respon probablement al sub-gènere dels choromodoris. Es tracta d'un mol·lusc hermafrodita, curiosament, i per a sort meva, el que podem veure en les imatges és el moment de la còpula entre dues nudibranquios; es pot observar les ondulacions del 'peu' sobre l'altre congènere..." Podeu llegir més en el seu espectacular blog:  Mi Dama Azul


Afegirem a l'article de David que els nudibranquis, com si tinguessin poques curiositats, són hermafrodites, o sigui que tenen els aparells sexuals masculí i femení en un únic cos però no es poden fertilitzar a si mateixos així que necessiten de parella que faci les funcions.

Per a acabar unes fotos trobades a la xarxa amb la corresponent font on les hem trobat, que ens mostren la gran quantitat d'espècies diferents i d'extraordinari colorit

Sobre aquestes línies, un aleví de oblada melanura, es mou amb aleteig nerviós entre les algues que aixeca el copejar de les ones sobre el penya-segat. El seu cos està encara formant-se i podem veure el seu aparell digestiu i la seva espina dorsal que recorre fins a l'aleta cabal, puntejada de negre, franja característica en aquesta espècie.."  +

A la foto superior, podem veure un exemplar de tripterigion tripteronotus, un peix de costums semblants al parablenius, però amb un colorit en aquest cas extraordinari. El seu cap ens mostra un to fosc, mentre, el mascle de la foto, mostra el seu to vermell intens per a marcar el seu territori .+