Enllaços relacionats:









Mar Viva, portal náutico. Anuncios de barcos en venta, artículos temáticos, foro y directorio náutico


SailSailing

Texte: Cristhian Jorge Gutiérrez Osorio i d'altres 

NOVETAT
Ugo Guirrés ens mostra aquest excel·lent video pres en les proximitats de la costa de Mataró:

És un mamífer aquàtic estretament relacionat a les balenes. Aquests poderosos nedadors poden ser trobats en tots els mars. Hi ha aproximadament 32 espècies de dofins, com el dofí nas d'ampolla, qui apareixen sovint en mars oberts en els deixants marcats per embarcacions a motor.

Els dofins, en el seu menjar diari ingereixen una quantitat de menjar equivalent a un terç del seu pes, sent els seus gustos principalment dirigits a peixos i calamars als quals segueixen en bancs de diferents grandàries. Els dofins són extraordinàriament aerodinàmics i poden mantenir velocitats de fins a 30 Km./h, fins a un màxim de 40 Km./h. Els seus pulmons s'adapten ràpidament per a resistir-se als problemes físics generats per canvis de pressió, la qual cosa els permet que bussegin a profunditats de més de 300 m.

A causa de l'habilitat dels dofins per a aprendre i realitzar tasques complexes en cautividad, les seves comunicacions contínues entre ells, i la seva habilitat, a través d'entrenament, fan que generin sons aproximats als usats en paraules humanes, pel que alguns investigadors han suggerit que aquests animals poguessin ser capaços d'aprendre un veritable idioma i per a comunicar-se amb humans. 

Sabies que els dofins dormen amb la meitat del cervell despert? 

Els dofins s'enfronten a un dilema cada dia: ...Quedar-se despert per a seguir respirant o morir mentre dormen. Per als dofins, la respiració és un acte voluntari, no reflex, com ocorre amb els homes. Per aquesta raó han desenvolupat un mecanisme d'adaptació a l'oceà que li permet que es dormi només la meitat del seu cervell, per a seguir vivint mentre descansen. +Info 

Sabies que els dofins són incapaços de saltar per a escapar a les xarxes? 

Hem de reconèixer que els els dofins són els guanyadors de salts en el mar, però són incapaços de saltar per a escapar a les xarxes de pesca flotants. Es creu que aquests animals salten fora de l'aigua com una expressió d'alegria o com un joc però són incapaços d'utilitzar aquests salts per a escapar de les xarxes tret que els hi entreni per a això. Això fins i tot els succeïx a les orques que són fàcilment atrapades amb la simple utilització de la xarxa de superfície. +Info

• Són solidaris. Si un dofí s'està morint, altres dofins del seu grup vindran a ajudar-li, donant-li suport tots amb el seu cos perquè el forat que utilitza per a respirar es mantingui per sobre del nivell de l'aigua.
• Com altres cetacis, utilitzen els sons per a comunicar-se, orientar-se i arribar a a les seves preses, mitjançant un sistema de ecolocalizació. Però a més també ho fan mitjançant actituds corporals i frecs.
• Però a part està la seva elevada voluntat de comunicació. Es pensa que la peculiar amistat que oferix als humans, és un puntual intent de connexió amb nosaltres.
• Els dofins tenen un comportament altruista en el nucli de la seva família, composta entre sis i 20 exemplars clarament individualitzats.
• Es pensa que la major intel·ligència del dofí radica en la seva facultat d'adaptar-se reeixidament a noves situacions. En aquest cas, és un savi, doncs va assolir poblar el 71 per cent del planeta (és a dir, tots els oceans).
• Es diu que el dofí té consciència de la seva pròpia mortalitat, i que en ocasions decideix suïcidar-se.
• Tenen una forma de nedar característica, com si cavalqués en les ones. Això es deu al fet que per ser mamífer, necessita pujar a la superfície per a respirar.

El dofí més rar ho trobem a Colòmbia:
 
 

Un grup de salvavides que entrenava en una platja de Nova Zelanda va viure una experiència inoblidable però, segons els experts, no inusual: ser salvat per dofins.

El fet va tenir lloc quan un exemplar de gran tauró blanc -de tres metres de longitud- va irrompre en una zona d'entrenament, a escassa distància dels salvavides. De cop i volta, aquests van veure com mitja dotzena de dofins els van envoltar nedant en forma de cercle. Els cetacis, extremadament agitats i batent l'aigua amb les seves cues, van formar una espècie de cadena defensiva a torn als salvadidas durant uns 40 minuts. L'operació no va acabar fins que les persones -tres salvavides i la filla adolescent d'un d'ells- van ser conduïdes pels dofins a un àrea segura.

Es diu que Elían González, el nen cubà que va naufragar i va perdre a la seva família en el mar i que va estar present en les notícias de mig món durant molt temps va ser acompanyat i segó per dofins de l'atac de taurons durant tot el temps en el qual el nen va estar amarrat a un flotador salvavides fins que va ser rescatat per un pesquer.

Elían contava com li van protegir els dofins durant tot el temps. Són innombrables els relats de vaixells que han estat advertits i salvats per dofins d'encallar en un escull. Igualment sabem d'altres zones del planeta, on els dofins han acostat a la costa a persones que estaven a punt d'ofegar-se.

Està demostrat que els dofins es comporten de forma diferent quan coincideixen amb dones embarassades o amb disminuïts psíquics. I tant com mai un humà ha estat atacat o ferit per un dofí.

Heus aquí un video que demostra com els dofins salven a una dona de l'atac d'un tauró tigre en les Bahames.
 

Els creadors del que ja es coneix com "Delfin Teràpia" van ser Horace Dobbs a Escòcia i el Dr. David Nathanson a Florida.

Molts dels que han tingut la sort de nedar amb dofins reporten una experiència eufórica, i a més comenten que semblen percebre efectes beneficiosos en la ment i el cos. Molta gent amb malalties mentals i fisicas com una depressió seriosa, han millorat dràsticament amb millores espectaculars en el seu estat emocional a llarg termini.

La teràpia amb dofins ha estat utilitzada amb gran èxit en casos gairebé descartats per la medicina alopatica, incloent lesió de la medul·la espinal i altres disfuncions físiques.

La veritat és que aquest ésser de la Naturalesa no ens deixa indiferents i podem tractar-lo com un veritable amic del ser humà. Té un cervell més gran que el del ser humà i potser... qui sap, ho utilitza més que nosaltres... Segons compte el meu pare, els mariners saben que alguna cosa passa en el mar, una tempesta, un tsunami, o qualsevol risc quan els dofins fugen cap a la costa. En el seu camí avisen a l'home perquè també salvi la seva vida. La visió de dofins és el símbol mariner de la sort i de l'arribada a bon port

                                                  *************************************************

Aprofito aquest article per a felicitar a tots els gallecs (al meu para també...es clar) perquè la La Torre d'Hèrcules, situada a La Corunya, ha estat declarada com Patrimoni de la Humanitat por la UNESCO, després d'aprovar la candidatura presentada pel ministeri de Cultura, l'Ajuntament de La Corunya i la Xunta de Galícia. És un far d'origen romà, encara que protegit per un recobriment del segle XVIII, situat a la vora de l'oceà Atlàntic i que encara es manté en funcionament, sent l'únic de l'època antiga que està actiu. Dit d'altra manera, és el far romà més antic del món en actiu...

Texte: David Fluxà

Apneista: David  Mandos

L'home pot sentir-se moltes vegades, poderós, fort, intel·ligent, dominant...però davant un dels éssers més grans del planeta no pot fer altra cosa que relegar-se a un nivell diminut, petit, ínfim... i rendir-li el tribut que es mereix.

Les imatges que us mostrem en aquest reportatge en exclusiva, ens mostren una família de balenes, concretament de l'espècie roncual comuna balaenoptera physalus , captades a tan sols sis milles marines de la costa catalana. Els protagonistes d'aquesta màgica trobada són els nostres amics Pitu Rovirosa i David Mandos. En aquesta època, entre maig i juny, no és molt difícil, si es té persistència, albirar un d'aquests cetacis en el seu pas per aquesta part del mediterrani. El roncual comú és un gran navegador, recorre enormes distàncies a la recerca de menjar i ha estat perseguit indiscriminadament durant diversos segles pels caçadors baleners. Actualment està protegit, almenys en les nostres aigües, i això ens dóna l'oportunitat d'admirar els moviments perfectes d'aquests mamífers, els nostres avantpassats aquàtics... 

Jo mateix he tingut el privilegi d'albirar a mig camí entre la península i Mallorca una família d'aquests cetacis, i puc afirmar que és una experiència inoblidable.

Però Pitu i David han arribat més enllà. Armats amb les seves càmeres submarines, i amb la seguretat que els oferix la seva experiència com apneistas, no van dubtar a acompanyar durant uns instants la peregrinació d'aquests gegants marins (poden arribar a amidar 27 metres de llarg). Ho van fer en justa lid: amb els mateixos mitjans que els seus semblants aquàtics... amb una reserva d'aire dels seus propis pulmons, sense mitjans mecànics.

Durant una xerrada que vam tenir el creador d'aquesta web, Enric Sànchez, i qui escriu aquestes paraules, acompanyats d'aquests atrevits reporters en la seu de la ASSOCIACIÓ DE PESCA SUBMARINA, A.P.S, de Barcelona, ens van explicar:

"Va ser una sensació única... nedem cap a ells i, sense adonar-nos, els vam tenir pràcticament a "rumb de col·lisió", és a dir, si no m'arribo a detenir (ens explica David Mandos) ensopegada amb l'enorme exemplar que passa al meu costat en la foto en la qual apareix el meu diminut cos enfront de la seva gran envergadura. El que vaig sentir en aquell moment és difícil de descriure... em vaig sentir petit... Creia que notaria les turbulències del moviment de la seva enorme aleta cabal, però no va ser així...va passar silenciosament enfront de mi, netament...havia diversos exemplars; em va cridar l'atenció observar que un d'ells acusava una ferida en forma de mossegada recent en la seva aleta cabal. Ens vam preguntar que animal seria capaç d'atacar a un ésser d'aquest tamany. "

Sens dubte va ser una trobada inoblidable, i agraïm als nostres companys l'haver-nos fet partícips d'aquesta transcendental trobada enmig del blau  profund. En aquest món encara desconegut, però que és l'origen i final de tota existència...

Canten les balenes
volent estimar,
i arriben els seus cants
a la lluna enamorar.


© 2005-2010 eltiempodelosaficionados.com