aaa







 

Aquesta secció compta amb la col·laboració en exclusiva de l'escriptora i poeta catalana, Montserrat Méliz Altarriba. Pots veure les seves frases i pensaments dedicats a la Meteorologia a la secció " El Vaixell de les lletres"
 
Cada dia pots veure en aquesta secció una frase relacionada amb la Meteorologia
acompanyada d'una curiosa o espectacular imatge.

       



Frase del día setmanal comentada al programa 23º de la Local de Radio Tiana




 
La MOSCA  
Ósca Navarro - The Fly (La mosca)
Banda Sinfónica Municipal de Madrid

Entre l'escena i jo
el vidre
buit excepte ella
ventre a terra cenyida pels seus negres budells
antenes boges ales enredades
potes corbes boca succionant al buit
colpejant en el blau estavellant-se contra allò invisible
impotent sota el meu polze
trastorna el mar i el cel serens.


Samuel Beckett

 
L'apunt sobre l'autor/a..
Naixement: 13 d'abril de 1906, Foxrock, Irlanda
Defunció: 22 de desembre de 1989, París, França

Biografia
 
Dies Felices de Samuel Beckett al Teatre Britànic


 
Frase del día setmanal comentada al programa 22º de la Local de Radio Tiana

La flor del aire

 

Yo la encontré por mi destino,

de pie a mitad de la pradera,

gobernadora del que pase,

del que le hable y que la vea.

 

Y ella me dijo: "Sube al monte.

Yo nunca dejo la pradera,

y me cortas las flores blancas

como nieves, duras y tiernas."

 

Me subí a la ácida montaña,

busqué las flores donde albean,

entre las rocas existiendo

medio dormidas y despiertas.

 

Cuando bajé, con carga mía,

la hallé a mitad de la pradera,

y fui cubriéndola frenética,

con un torrente de azucenas.

 

Y sin mirarse la blancura,

ella me dijo: "Tú acarrea

ahora sólo flores rojas.

Yo no puedo pasar la pradera."

 

Trepe las penas con el venado,

y busqué flores de demencia,

las que rojean y parecen

que de rojez vivan y mueran.

 

Gabriela Mistral


L'apunt sobre l'autor/a..
Gabriela Mistral


   
Un 7 d'abril de 1889 Neix a la localitat de Coquimbo (Xile), Gabriela Mistral, escriptora, poetessa, diplomàtica, professora i pedagoga. Pel seu treball poètic, va rebre el Premi Nobel de Literatura el 1945. Va ser la primera dona iberoamericana i la segona persona llatinoamericana a rebre un Premi Nobel.

Naixement: 7 d'abril de 1889, Vicuña, Xile
Defunció: 10 de gener de 1957, Hempstead, Nova York, Estats Units


Biografia

 
Dame la mano - Gabriela Mistral


 
Frase del dia setmanal comentada al programa 21é de la Local de Radio Tiana

Claire Keegan
Tres llums

Quan els homes entren des del pati, es fa fosc per un moment, i llavors quan

s’asseuen torna la claror.

—Ei, senyora —diu el pare mentre enretira una cadira.

—Dan —diu ella, amb una veu diferent.

—Quina calda que fa avui.

—Sí que fa calor.

Ella es gira per mirar-se el pot de bullir aigua, esperant.

—I que n’estarien de contents, els camps, amb un glop de pluja —diu ell.

—Que no en tindrem ja prou, de pluja.

Ella es mira la paret com si hi hagués un quadre penjat, però en aquella paret no hi ha cap quadre, tan sols un gran rellotge de caoba amb dues busques i un gran pèndol de coure que es balanceja.

—Oi que ha sigut un any fantàstic per al fenc, igualment. Una cosa mai vista

—diu el pare—. La pallissa està plena fins dalt. Quan l’hi ficava gairebé em trenco la closca contra les bigues.

Em pregunto per què el pare diu mentides sobre el fenc. És propens a dir mentides sobre coses que estarien bé, si fossin veritat.



L'apunt sobre l'autor/a...
Claire Keegan


   
Claire Keegan és una escriptora irlandesa. Reconeguda pels seus contes, aquests han estat publicats en revistes com The New Yorker, Granta i The Paris Review, i guanyat diversos premis literaris.
Naixement: 1968 (edat 55 anys), Comtat de Wicklow, Irlanda


Biografía

 
Nom rar per a un nen" de Claire Keegan - per Quique Pesoa


 
Frase del dia setmanal comentada al programa 19é de la Local de Radio Tiana

 

Escúchala en la voz de Carmen Benito Rusiñol

ESTELES


Esteles... línies blanques

darrere d'un avió, o

rastre que deixa rere seu,

un cos en moviment.

"Jo voldria volar

com aquell avió,

o solcar els mars

com aquell vaixell,

que van deixant

senyals indicant

que per allí han passat;

però ... a diferència d'ells,

voldria deixar rera meu

un deixant que indiqui

que he passat per la vida

deixant una empremta...

que no pot esborrar ningú".

 

Montserrat Méliz Altarriba


 


 
 
      

L'apunt sobre l'autor/a...
Montserrat Méliz Altarriba


   
Avui portem a una poeta  i escriptora catalana. Era filla de gràcia, aquest barri tant emblemàtic de Barcelona i es deia Montserrat Méliz Altarriba. Va ser la meva mare a la qual avui vull recordar per a que mai es perdin els seus extraordinars pensaments.
 Va estudiar medicina en époques en les que no estaba ben vist aixó. Va acabar la carrera i va estudiar Gestió i Administració Pública i es va llicenciar el 2003. A més, Montserrat va dedicar gran part de la seva vida laboral a millorar la situació dels estudiants amb necessitats especials que volien cursar els seus estudis a la Universitat de Barcelona. Va desenvolupar serveis de caràcter assistencial dirigits tant als estudiants amb necessitats especials com a estudiants amb necessitats de caràcter temporal o intercultural. També va promoure iniciatives d'accessibilitat i va gestionar la borsa de treball i la inserció laboral. Algunes de les rampes que avui utilitzen persones discapacitades a la Universitat de Barcelona, les va gestionar la meva mare. A l’Associació Ecometta va crear el Vaixell de les lletres on va desemvolupar tot al seu potencial com a poeta i escriptora.

Frase del dia setmanal comentada al programa 18é de la Local de Radio Tiana





L'apunt sobre l'autor/a...
Jane Goodall


Jane Goodall és una etòloga anglesa i Missatgera de la Pau de l'Organització de les Nacions Unides. És considerada pionera en l'estudi dels ximpanzés salvatges i coneguda pel seu estudi de seixanta anys de durada sobre les interaccions socials i familiars dels ximpanzés salvatges al parc nacional Gombe Stream a Tanzània. És la fundadora de l'Institut Jane Goodall i del programa Roots & Shoots (Arrels i Brotes). Ha fet un gran treball en matèria de conservació i benestar animal. Atès que el ximpanzé és actualment l'espècie genèticament més propera a l'Homo sapiens, les seves troballes van revolucionar els coneixements que es tenien, no només dels ximpanzés, sinó també de l'ésser humà. Pertany al comitè del Projecte dels Drets Humans des de la seva fundació el 1996.
Naixement: 3 d'abril de 1934 (edat 88 anys), Hampstead, Londres, Regne Unit

Biografia

 
Wounda, una història d?esperança. Escrita i narrada per Jane Goodall


 
Frase del dia setmanal comentada al programa 17é de la Local de Radio Tiana

Clica sobre la imatge per llegir la poesia completa



L'apunt sobre l'autor/a...
Alfonsina Storni


Alfonsina Storni ​​ va ser una poetessa i escriptora argentina vinculada amb el modernisme. Els pares de Storni eren amos d′una cerveseria a la ciutat de Sant Joan i van tornar a Suïssa, el seu país d′origen, el 1891. a Argentina juntament amb Alfonsina, qui havia nascut en aquell país.
Naixement: 29 de maig de 1892, Sala Capriasca, Capriasca, Suïssa
Mort: 25 d'octubre de 1938, Balneari La Perla, Argentina

Biografia

 
Alfonsina Storni - Davant del mar -Poesia recitada per Tomás Galindo.

 

Frase del dia setmanal comentada al programa 16é de la Local de Radio Tiana

 
Marc Freixas


La neu


A cada segon, respires;
trepitges l'aire feble del fred,
i el so gelat, és d'una veu que no recordes.
La neu del bosc, la toques;
blanqueja el paisatge nu,
i la promesa del teu cor, en una resposta la trobes.
Qui sap si les paraules hi tenen res a veure;
només sé dir-te sense misteris,
que no em perdré a la neu.

Marc Freixas


L'apunt sobre l'autor/a...
Marc Freixas

Marc Freixas i Morros (Sant Pere de Riudebitlles, 13 de gener de 1975) és un poeta català que disposa de cinc llibres de poemes publicats i un treball discogràfic amb el cantautor Albert Gámez. La seva composició literària és de vers lliure i nu, en tant que no se sotmet a cap estructura regular, rítmica o mètrica. Els seus poemes abasten diferents temàtiques que van des de la crítica social, la reivindicació de l'ordre establert, la defensa del seu país i la llengua que li és pròpia, el seu món interior, l'espiritualitat i l'amor.
(Sant Pere de Riudebitlles, 13 de gener de 1975)

Biografía

 
Marc Freixas - Aquestes paraules que escric



Frase del dia setmanal comentada al programa 15é de la Local de Radio Tiana



“Planetarium”
Adrienne Rich

Una dona amb aparença de monstre
un monstre amb aparença de dona
són freqüents al cel
una dona «a la neu
entre rellotges i instruments
o mesurant el terra amb vares»
descobrint als seus 98 anys
vuit cometes.

Sobre ella, que va governar la lluna
com sobre nosaltres,
levita al cel nocturn
viatjant molt lluny amb lents brillants.

Galàxies de dones, complint
penitència per la seva impetuositat
nervis gèlids
en aquests espais de la ment.

Un ull
«viril, precís i absolutament segur»
des de les fosques teranyines d'Uranusbor
troba la NOVA
cada impuls de la llum esclata
des del centre
volant com la nostra vida.
Tycho xiuxiueja per fi:
«Que no sembli que he viscut en va»
El que veiem, veiem,
la visió està canviant,
la llum que panseix una muntanya
i permet a un home viure.

Els batecs del pulsar,
el cor exsudant pel cos.
L'impuls de ràdio
que viatja des de Taurus.

Estic bombardejada però tot i així m'alço
He estat dempeus tota la vida al mig
de la trajectòria directa d'una sèrie de senyals,
el més transmès precisament, el més
intraduïble llenguatge a l'univers.

Sóc un núvol galàctic tan profund, tan intrincat,
que una ona de llum trigaria 15
anys a arribar fins a mi. I ha passat.
Sóc un instrument amb forma de dona
intentant traduir pulsacions
a imatges per alleugerir el cos
i reconstruir la ment.
 
L'apunt sobre l'autor/a...
Adrienne Rich

Adrienne Rich, nascuda el 16 de maig de 1929, Baltimore, Maryland i que va viure fins al 27 de març de 2012 a Santa Cruz, Califòrnia, va ser una poeta, intel·lectual, crítica, feminista i activista lesbiana nord-americana.
Naixement: 16 de maig de 1929, Baltimore, Maryland, EUA Mort: 27 de març de 2012, Santa Cruz, Califòrnia, EUA

Biografia

 
Cartografia del silenci" a la veu de Tomás Galindo



Frase del dia setmanal comentada al programa 14é de la Local de Radio Tiana


Escolta aquesta poesia a la veu de Susi Abanades clicant aquí

TU NO ESTÀS SOL

Em dirien poeta si cantes el cel blau,
em dirien apòstol si parlés de la pau.
Però gasto paraules del llenguatge comú
perquè vull que m'entenguis tu.

Tu que et lleves cada dia mecànicament
i que anant cap a la feina no mires la gent.
A tu tant se te'n dóna si plou o fa sol,
tu no estàs sol.

Em darien medalles si tragues mes el pit,
i ompliria la bossa si en tingués prou delit.
Però no m'amoïna el futur insegur
si jo em trobo on et trobes tu.

Tu que et passes dies, mesos, estius i tardors
amb els ulls com dues flames en tanta foscor.
Tu que esperes la recta després del revolt,
tu no estàs sol.

Tu que tens la vida incerta i el nínxol segur,
i una nafra sempre oberta que no sap ningú.
Tu que ets home entre els homes con únic consol,

TU NO ESTÀS SOL

L'apunt sobre l'autor/a...
Jose`María Espinàs
 

 
Nacimiento: 7 de marzo de 1927, Barcelona
Fecha de la muerte: 5 de febrero de 2023

 







 
Josep Maria Espinàs i Massip. Malauradament ens va deixar el passat 5 de febrer als 95 anys.  Va ser un polifacètic escriptor català, a més va ser pioner com a cantautor en el moviment de la Nova Cançó. Va guanyar un món de premis entre el quals tenim:

1961 - Premi Sant Jordi de Novel.la per la seva novel.la "L'últim replà".
1983 - Creu de Sant Jordi
1995 - Premi Nacional de Periodisme de Catalunya
2002 - Premi d’Honor de les Letres Catalanes
2007 - Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya per la tasca de difusió de la cançó catalana amb Els Setze Jutges.
2015 – Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.
Josep Maria Espinàs, a més, va ser coautor del 'Cant del Barça', actual himne del Barça




Frase del dia setmanal comentada al programa 13é de la Local de Radio Tiana



Rosalía de Castro





Escolta aquesta poesia a la veu de la nostra companya
Susi Abanades, clicant sobre aquestes lletres

Dicen que no hablan las plantas, ni las fuentes, ni los pájaros,
Ni el onda con sus rumores, ni con su brillo los astros,
Lo dicen, pero no es cierto, pues siempre cuando yo paso,
De mí murmuran y exclaman:
—Ahí va la loca soñando
Con la eterna primavera de la vida y de los campos,
Y ya bien pronto, bien pronto, tendrá los cabellos canos,
Y ve temblando, aterida, que cubre la escarcha el prado.

Rosalía de Castro

Llegeix-la completa clicant aquí




L'apunt sobre l'autor/a...
Rosalía de Castro
 

 
Naixement: 23 de febrer de 1837, Jaume de Compostel·la
Defunció: 15 de juliol de 1885, Roll




 
Rosalia de Castro va néixer a Santiago de Compostel·la, fa 186 anys. Va ser una poetessa i novel·lista espanyola que va escriure tant en gallec com en castellà. Considerada entre els grans poetes de la literatura espanyola del segle XIX, una de les figures emblemàtiques del Rexurdimento gallego, no només per la seva aportació literària en general i pel fet que els seus Cantars gallecs siguin entesos com la primera gran obra de la literatura gallega contemporània, sinó pel procés de sacralització a què va ser sotmesa i que va acabar per convertir-la en encarnació i símbol del poble gallec. A més, és considerada juntament amb Gustavo Adolfo Bécquer, la precursora de la poesia espanyola moderna.






Recorda que també podràs gaudir de magnífics pensaments, únics i exclusius, gràcies a la nostra escriptora i poeta particular,
Monserrat Méliz Altarriba, des de la nostra secció literària "el Vaixell de les Lletres"
 

 

 

***************************************************************

Secció inaugurada a"ecometta.org" el 2010 i traslladada a "eltiempodelosaficionados.com" el Dia Mundial de la Terra (22/04/2017)


La nostra millor seguidora, Maite Burjados

 Idioma Castellano
Aquesta obra està sota una 
llicència Creative Common

Estació Meteorològica de
Tiana - La Conreria



Sígueix-nos a: