I arribem a l'última planta. La primera sorpresa és el pluviòmetre. Un tub provinent d'una cubeta instal·lada a la teulada duia l'aigua de la pluja fins a les cassoletes i les feien girar. Un sistema elèctric associat al seu gir generava una electricitat que mitjançant els cables era duta fins a la primera planta i finalment als indicadors de l'exterior que donaven la informació. L'aigua de la pluja, una vegada pasaba el circuit, era canalitzada cap a l'exterior. Finalment veiem la campana que antigament no estava sola. Si us fixeu en la foto antiga que teniu a la pàgina principal veureu que havien unes quantes. No se sap bé el perquè però podria haver estat a causa del trasllat de l'estació de Barcelona a Badalona.  

No més pujar a la primera planta ens quedem sorpresos amb una espectacular màquina que actualment no funciona perquè li falta alguna peça. Aquesta màquina, extrordinariament bé conservada, tenia la funció de, mitjançant un complex mecanisme de rellotgeria combinat amb un enginyós sistema de corrioles, anar canviant automàticament les fases lunars. El canvi del dia de la setmana, del mes i de l'any es feia manualment.  Actualment les fases lunars funcionen correctament, així com el rellotge gràcies als sistemes instal·lats i supervisats per l'Ajuntament de Badalona. A la sala també podem trobar una vitrina en la qual s'allotjava un sistema elèctric que permetia donar la informació de la pluja que queia en el pluviòmetre a través d'uns cables als indicadors que veiem des de l'exterior  

Una vegada traspassem la porta ens trobem amb una escala que puja a les dues plantes següents. A l'esquerra podem veure els mecanismes elèctrics i mecànics que feien funcionar les agulles que mostraven la quantitat de pluja recollida de l'any (adalt) i la dels 7 dies de la setmana (a sota).

© 2005-2008 eltiempodelosaficionados.com