Nuestra mejor seguidora, Maite BurjadosHomenatge a Maite Burjados
 Idioma Castellano 
Aquesta obra està sota una 
llicència Creative Common

Estació Meteorològica de
Tiana - La Conreria





Ayúdanos a seguir adelante:


   
Sígueix-nos a:
 
 
SECCIONS
 
Inici
 Pàgina principal
 Avis legal
Qui som
Activitats 


























                                                     






































JULIOL

Día 31
Sabies que...

"Els higròmetres de cabell més precisos són els fabricats a Alemanya. Segons sembla, els cabells humans més sensibles als canvis d'humitat en l'aire són els de dones rosses de raça eslava, d'entre 25 i 30 anys"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

Si cliques sobre les fotos aniràs a vídeos explicatius. Per cert, l'higròmetre també es pot trucar higroscopi.

 Higròmetre del frare de cabell humà  Hana Soukupova model txeca  Higròmetre o higroscopi de bobina metàl·lica

El termohigrògraf, que serveix per mesurar la temperatura i la humitat relativa de l'aire de forma constant i registrar-la en una gràfica, utilitza cabell de dones de raça eslava. Són els més precisos i podem veure un d'ells en la majoria d'estacions meteorològiques oficials com la de l'Observatori Fabra de Barcelona. L'higròmetre de bobina metàl·lica, però, utilitza una espiral metàl·lica que es deforma segons la concentració d'humitat de l'ambient fent moure l'agulla.

Termohigrógrafo                                                         Bobina del interior de un higrómetro
+Info

Día 30
Sabies que...

"En 1899, el meteoròleg francès Lleó Teisserenc de Bort, gràcies a les seves investigacions amb globus-sonda, va deduir l'existència de l'estratosfera. La aerostació amb fins científics, la solta d'estels meteorològiques i de globus captius, va propiciar el desenvolupament de la Aerologia"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET



              
León Teisserenc de Bort juntament amb Richard Assmann (1845-1918),

Richard Assmann es va acreditar també com a co-descobridor de l'estratosfera, ja que tots dos homes van anunciar el seu descobriment durant el mateix període en 1902. Teisserenc de Bort a més va ser pioner en l'ús dels instrumentats globus tripulats i va ser el primer a identificar la regió a l'atmosfera al voltant de 8 a 17 quilòmetres d'altura on el gradient arriba a zero, coneguda avui com la tropopausa.

Després de moltes recerques, hem trobat un vídeo que parla d'aquest important meteoròleg.

No us ho perdeu!  Activeu subtítols i traduir-los



Día 29
Sabies que...

"El pes d'un núvol típic de tempesta-cumulonimbus-, amb una extensió horitzontal de diversos quilòmetres quadrats i una alçada superior als 8.000 metres, ronda les 10.000 tones, un pes que equival a un ramat de '20.000 elefants"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET




Quant pesa un núvol?

Peggy Lemone, científica del Centre Nacional per a la Recerca de l'Atmosfera a Colorado, ha calculat que la quantitat d'aigua en un núvol és d'unes 550 tones .... això no significa molt, a menys que els convertim en una cosa que puguem comparar, per exemple, elefants.

Un elefant pesa unes 6 tones, per tant un núvol tipus cúmul pesaria tant com uns 100 elefants.




I tots ells surant en l'aire. I quanta aigua hi ha en un núvol de tempesta (amb més extensió que la que posa la cita d'avui), que és 10 vegades més gran que els cúmuls?

 


D'acord amb Lemone, uns 200.000 elefants.

I si mesuréssim la quantitat d'aigua en un huracà?




La xifra ara puja a números increïbles: 40 milions d'elefants. Això vol dir que l'aigua en un huracà pesa més que tots els elefants del planeta (hi ha menys d'un milió entre africans i asiàtics).

Font:
el profesor de ciencias

Día 28
Sabies que...
"Encara fem servir el terme "tempesta tropical" per identificar un cicló tropical en la seva fase de desenvolupament prèvia a la d'huracà, és més correcte referir-nos a ella com "tempestat tropical", al ser una tempestat (storm) i no una tempesta (thunderstorm) l'esmentat fenomen atmosfèric"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

Així podem diferenciar una mica millor els diferents sistemes que poden haver:



Saps quina és la diferència entre una tempestat i una tempesta?

La paraula tempestat s'utilitza per designar principalment a aquells fenòmens meteorològics que es generen de manera relativament abrupta i que es componen per fortes pluges, núvols, trons i llamps, possibles caigudes de pedregades i altres elements que contribueixin a generar una sensació de caos. Les tempestats són conegudes per succeir a alta mar, mentre que a les que succeeixen a terra se les coneix amb el nom de tempestes. Les tempestes tropicals es formen al mar, per això és més correcte anomenar-les tempestats.

Com a mostra del que és aquesta tempestat (tempesta tropical) tenim un exemple. Es tracta de la tempestat tropical Carlos a Acapulco. Si això és el que fa als vaixells, què faria un huracà de categoria 5?



Día 27
Sabies que...

"Els corrents en Jet apareixen per sobre dels 8 km d'altura i són, amb freqüència, aprofitades pels avions en els seus vols, ja que els permet volar gairebé sense fer ús dels motors. Estalvien combustible i escurcen sensiblement la durada del trajecte"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET

Sempre m'ha semblat curiós pensar que mentre a la superfície de la Terra podem tenir calma total del vent, entre els 8 i els 16 quilòmetres d'altura poden superar els 300 km / h.

Vegem una interessant explicació del que és el corrent en jet i com afecta a la Meteorologia.


Una altra brillant explicació del nostre amic José Miguel Viñas




Día 26
Sabies que...

"Durant la jornada inaugural dels Jocs Olímpics de Pequín, l'Agència Xina de Meteorologia, que els dies previs anunciava tempestes a la zona, va bombardejar el cel en diferents barris de la ciutat, evitant - segons els propis xinesos - que plogués sobre "El Niu", com així va ocórrer"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET




La sembra de núvols és una forma de manipulació del clima. És l'intent de canviar la quantitat o el tipus de precipitació que cau dels núvols mitjançant la dispersió de substàncies en l'aire que serveixen com a nuclis de condensació de núvols o nuclis de gel, que alteren els processos dins de la microfísica de núvols. Traduint: s'intenta provocar que la pluja o la calamarsa caigui abans del previst per evitar que caigui en el lloc on es farà un acte important, S'utilitza iodur de plata i gel sec (diòxid de carboni congelat)

Val la pena recordar aquestes espectaculars imatges



Día 25
Sabies que...

"El relat bíblic del Diluvi Universal segurament té el seu origen en una gegantina inundació ocorreguda a Mesopotàmia fa uns 4900 anys, provocada per un desbordament del Mar Negre, degut al seu torn a un augment sobtat del nivell de les aigües del Mediterrani"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET

Hem visionat més de 20 vídeos buscant informació rigorosa sobre aquest tema. Ni els que només ho donen per suposat per ser seguidors d'una religió, ni els que ho neguen per definició com si fossin contes de nens. El que ens interessa és la investigació, la recerca de coneixements o evidències que ens descobreixin el que va passar quan no estàvem. Moltes persones fan estudis minuciosos i treballs que costen molts diners perquè entenguem el passat per poder millorar el nostre futur. Heus aquí un dels pocs vídeos que parla d'aquests estudis.



Día 24
Sabies que...
"Les concentracions de CO2 a l'atmosfera no estan estabilitzades, sinó que augmenten de forma constant, principalment a causa de les nostres emissions contaminants. De seguir així les coses, es reforçarà més l'efecte hivernacle, posant a prova la nostra capacitat d'adaptació"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET

  
Primero veamos un gráfico que nos detalla 800.000 años de historia del CO2




A continuació una explicació molt interessant en una entrevista de televisió:



Aquest vídeo que acabem de veure és de l'any 2011, però el tema s'ha posat desgraciadament de moda fa tan sols 2 mesos a causa de la superació d'un rècord de concentració de CO2




Día 23
Sabies que...

""Galileu va aconseguir demostrar que l'aire pesava, però va ser el seu deixeble Evangelista Torricelli -- inventor del baròmetre de mercuri - qui va comprendre íntegrament el concepte de pressió atmosfèrica. En paraules de Torricelli: "Vivim en el fons d'un mar d'aire""

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET



 
Imatge esquerra:*Torricelli amb el seu famós Baròmetre de mercuri - Imatge dreta: dibuix que explica de forma clara perquè la pressió atmosfèrica, és a dir, el pes de l'aire, és menor en les altures d'una muntanya que a nivell del mar.

Día 22
Sabies que...
"Entre 1645 i 1715 el sol va tenir una activitat baixa molt anòmala, gairebé sense taques en la seva superfície, en el que se li ha donat a anomenar el "Mínim de Maunder". Aquest període va coincidir amb els anys de temperatures més baixes de tota la "Petita edat de Gel""

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET

La influencia terrestre del sol es indudable pero debemos tener en cuenta lo que nos dice José Miguel Viñas en este vídeo:





Edward Walter Maunder va ser un astrònom anglès que va estudiar les taques solars i el cicle magnètic solar que el van portar a identificar un període sense taques entre 1645 a 1715 conegut ara com el Mínim de Maunder. La seva dona, Annie Maunder (1867-1948), també va ser una coneguda astrònoma. Part del treball de Maunder en Reial Observatori de Greenwich va involucrar fotografiar i mesurar taques solars. Durant aquesta tasca, va observar que les latituds del sol en què apareixen les taques solars varien de forma regular en un cicle anual de 11 anys. Després de 1891, va ser ajudat en el seu treball per la seva dona Annie Maunder. El 1904 va publicar els seus resultats, amb el peculiar diagrama amb formes de "ales de papallona". Crèdit del gràfic: NASA Marshall Space Flight Center. Informació extreta de Wikipedia.

Una bona explicació del mínim de Maunder.



Les conseqüències d'aquell període de temperatures baixes es va poder constatar també en les anàlisis dels arbres d'aquella època. És una de les raons, per exemple, que el violí Stradivarius, construït amb la fusta d'aquells arbres, sigui únic al món i com un dels millors. Us deixo l'enllaç al vídeo (a partir del minut 01:30):



Dçia 21
Sabies que...

"El que faci més o menys calor, o el que gaudim d'uns hiverns més o menys rigorosos a la Península Ibèrica, depèn molt directament de la quantitat de gel que s'acumuli a l'Àrtic, el que condiciona enormement la circulació de l'atmosfera i del oceà"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET

Artícuclo extret del Diari ABC -> L'Àrtic segueix perdent gel marí. Així ho revelen les últimes dades del Centre Nacional per a la Neu i el Gel (NSIDC, en les seves sigles en anglès) corresponents al mes de gener, quan l'extensió de la superfície gelada a la regió ha estat per sota del rècord a la baixa registrat el 2017, portant a un nou mínim històric. Els 13.060.000 de quilòmetres quadrats de gel marí amb què va acabar gener, estan 1,36 milions de quilòmetres quadrats per sota de la mitjana de 1981 a 2010, i 110.000 quilòmetres quadrats per sota del mínim assolit el 2017.

Les condicions atmosfèriques no han estat les més favorables per al manteniment del gel. La temperatura es va mantenir inusualment alta sobre l'oceà Àrtic, segons el balanç del NSIDC. Gairebé tota la regió va registrar temperatures d'almenys 3 graus centígrads per sobre de la mitjana. Seguiu llegint al Diari ABC.

Doncs anem a veure com tenim el gel Àrtic avui. Clica sobre la imatge per actualitzar i veure a grans dimensions:

  
Bé, però això no ens dóna la informació que busquem, ja que no ens compara l'extensió i la quantitat de gel que s'acumula al llarg dels anys. Hem trobat les següents comparatives des de l'any 1980 amb totes les dades aportades per la tecnologia actual i pels nombrosos estudis del gel existent. No cal ser un lllumeneres per adonar-se que la quantitat de gel ha disminuït de forma clara en els últims anys i en totes les èpoques de l'any. 

Extensió del gel en km2




Media diaria del gruix del gel al Pol Nord (Àrtic)



Ampliació d'aquesta imatge clicant AQUÍ




Si us fixeu en el gràfic veureu la important anomalia del 2016 i el repunt de 2018. 




Ampliació d'aquesta imatge clicant AQUÍ

Hem d'ajudar al nostre planeta a mantenir l'equilibri necessari per a la vida. Els éssers humans podem i hem d'utilitzar tots els mitjans al nostre abast per garantir la supervivència avui, i sobretot en el futur. Lluny de frases catastrofistes que hi ha a milions a internet, cada pas que donem per ajudar, per petit que sigui, suma esperances per aconseguir-ho.


Al mes d'Agost de 2011 La Vanguardia va proposar un concurs de frases sobre el Pol Nord.
Heus aquí les que més m'han agradat

"De vegades en el més llunyà és on més a prop ets de tu mateix"
Enrique Menéndez Rosales.
 

"Que la humanitat mai perdi el nord"
@aagalsa vía Twitter.

Día 20
Sabies que...

"El càntir, dins de la seva simplicitat, és un artilugi quasiperfecte, ja que en els secs i calorosos dies d'estiu no solament s'encarrega de mantenir fresca l'aigua en el seu interior, sinó que la refreda. La clau de l'assumpte resideix en l'evaporació que té lloc a través de les seves poroses parets"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET

Si cliques sobre el càntir ampliaràs la informació sobre les les seves qualitats, origen, història, etc. En la imatge de la dreta, si cliques, visualitzaràs la imatge en gran del procés que porta a l'aigua continguda en el càntir a refredar-se.
 

   

Simpàtica forma d'explicar-ho ...



Example:
La temperatura de l'aigua és el punt de rosada per a l'aire, i amb una excel·lent ventilació, seria possible refrescar l'aigua fins als 10º amb aire calent a 30ºC i sec al 20%.

Infinites formes artístiques poden adquirir els càntirs. En el següent vídeo podem veure una mostra.



CURIOSITAT.
Sabies que existeix l'enciclopèdia dels càntirs; la denominada BOTIJOPEDIA?
Clica sobre la imatge per entrar a la web.



ACTUALITAT
L'autor del Sabies que d'avui, José Miguel Viñas, ha realitzat un article complet sobre aquest tema avui, 2019.07.20

Clica sobre la imatge per anar a l'article

Día 19
Sabies que...

"L'actual alternança de noms d'home i de dona per designar als huracans va ser aprovada en 1979 per la OMM arran de les pressions exercides pel moviment feminista a EUA Anteriorment, tots portaven nom de dona"

  Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

Si cliques sobre la imatge veuràs el llistat de noms previst per el 2021 i seguents anys



Clica aquí per anar a una pàgina amb contingut educatiu i molt didàctic.

Día 18
Sabies que...

"La causa més probable de les pluges de granotes o peixos que hi ha documentades per tot el món, és la succió per part d'un tornado o tromba marina de les aigües, amb tota la seva fauna aquàtica, d'un estany, llac o de la superfície del mar"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET

  
Una pluja de granotes a Hongria al costat de la tromba marina que va poder produir el curiós fenomen.

Curiositat


En l'apartat que podem denominar "pluges estranyes" podríem parlar durant molt temps. De fet, un tal Charles Fort, investigador nord-americà, impactat per aquests fets documentats, va dedicar molts anys a recopilar de revistes i diaris de renom, sobre aquests fenòmens naturals. La sorpresa va ser majúscula i gairebé podríem dir que surrealista. Més de 60.000 notes va prendre. Des de pluja de diferents colors, pluges de carn, de sang, fins a de monedes, de cotó, de calamarses de la grandària d'un elefant petit, etc. Podeu llegir l'article publicat en la web de tutiempo.net clicant aquí.

Día 17
Sabías que...
"La paraula castellana"achicharrarse" (de calor) fa referència a la cigala. Els grinyols d'aquests insectes aconsegueixen la seva màxima intensitat quan més calor fa en els dies d'estiu. En alguns llocs d'Espanya, a aquesta calor abrasadora de l'hora de la migdiada en diuen "sestero""

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

Per començar, anem a resoldre unes quantes preguntes sobre aquest espectacular insecte.

És el mateix "chicharra" i "cigarra" (en català cigala)?

Si, de fet se'ls anomena amb noms encara més curiosos com cicadas, coyuyos, chiquilichis, tococos o cocoras.

És un insecte inofensiu per a l'ésser humà?

Efectivament, són vegetarians i s'alimenten bàsicament de la sàvia de les plantes.

Com produeixen aquest so tan característic que relacionem directament amb la calor estiuenca?

Les cigales, com els grills, no canten: estridulan (produeixen so mitjançant la fricció de certes parts del seu cos), i a l'igual que els seus parents de la nit, només ho fan els mascles. Però no ho fan amb la boca sinó gràcies a uns sacs d'aire situats a l'abdomen que inflen i desinflen a través d'unes membranes què els entomòlegs denominen timbals. El seu so és tan fort que pot superar els ¡100 decibels!

Per què fan aquest soroll?

Per cridar l'atenció de les femelles, defensar el seu territori davant altres mascles i per espantar a possibles depredadors.

Per què canten quan fa molta calor?

Perquè els hi va bé per a la reproducció. El necessiten per poder desenvolupar-se i madurar sexualment i després per a la posta.

Tota aquesta informació i molta més, l'hem pogut saber gràcies a la biòloga i entomòloga (persona que es dedica a l'estudi científic dels insectes), Marina Alonso Serrano. T'aconsellem que cliquis sobre la següent imatge per anar a l'entrevista completa que li van fer els de Canal Sud Ràdio Televisió.


Clica sobre la imatge per anar a el vídeo on la veuràs i la sentiràs.


Día 16
Sabies que...

"Els ciclistes es protegeixen del vent formant els típics ventalls, gràcies als quals, eviten haver un excessiu desgast físic. La contínua rotació d'homes al cap del gran grup, permet mantenir un elevat ritme de carrera tot i que bufi vent en contra"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

Clicant sobre la següent foto podrem veure imatges del Tour de França 2017. Us ho hem deixat just en el punt on podeu veure aquest tipus de formació en "V" que minimitza els efectes del vent.
 

Foto extreta del blog: "guiaparabloguerosconpulsometro"


El corredor que va darrere aprofita la zona de "buit" generada pel corredor de davant i s'enfronta a una resistència aerodinàmica molt menor.


Això no és una cosa nova en la Naturalesa. Nosaltres, els éssers humans, copiem els exemples que ens dónen les oques, per exemple. Aquestes han de recórrer grans distàncies cada any per emigrar a zones càlides fugint del fred hivern d'alguns països. Si no fos per aquest tipus de formació en "V", no arribarien mai a aconseguir-ho. Aquestes sorprenents aus, a més tenen cura de les que emmalalteixen en el camí, acompanyant-les, i rotant el lloc de capçalera col · locant a la part posterior de la formació a les aus més cansades per a que aprofitin els corrents d'aire que generen les ales de les seves companyes de vol. És un magnífic treball en equip per a un bé comú! ... Prenem exemple!


 

Día 15 - CANÍCULA -
Sabies que...

"La paraula canícula té el seu origen en l'estel Sírius, localitzada a la constel·lació del Ca Major. Ca deriva del llatí canis, que significa gos, per la qual cosa canícula podríem traduir-ho com a gosseta. A sirià la hi coneix des de l'antiguitat com l'estel gos"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET


Avui precísament comença la canícula, període més càlid i menys plujós de l'estiu que a Espanya va del 15 de juliol al 15 d'agost, encara que no sempre és així.



Us deixem amb un interessant vídeo que fa referència a les constel·lacions i en el qual també es parla de Sírius (Sirius).



Día 14
Sabies que... 

"De les 54 novel · les que Jules Verne va publicar en vida (de les més de 70 publicades en total), "les aventures del Capità Hateras" (1866) és la que conté més referències al temps atmosfèric ia les condicions meteorològiques extremes. També es descriuen en ella els fenòmens òptics típics de les regions polars"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

Aquí teniu una de les moltes il · lustracions d'aquest fabulós llibre. En ella podem apreciar l'aurora boreal de les zones polars. Édouard Riou la va dibuixar



El nostre amic José Miguel Viñas, autor de la cita meteorològica, ens parla d'aquest tema donant unes quantes curiositats. ¡Escolteu al seu programa de ràdio! Clica sobre la imatge de Jules Verne per escoltar el mp3:


Perquè coneguem millor a aquest geni i visionari de la novel · la, aquí us deixem uns vídeos que relaten la seva vida.

Día 13
Sabies que...

"El rècord mundial de precipitació en un mes el té Cherrapunji, al NE de l'Índia, amb 9.300 mm registrats al juliol de 1861. Des de l'agost de l'any anterior fins a aquest plujós mes de juliol, van caure allà 22.987 mm; deu vegades més del que plou en un any a les zones més plujoses d'Espanya"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

Doncs fins allà ens anem de viatge. Veurem un vídeo en anglès que ho hem escollit perquè a més de fer referència al rècord de què parla el "Sabies que" d'avui i de bellíssimes imatges, ens mostra com l'ésser humà ha trobat, des de temps ascestrales, una solució ecològica per poder travessar els nombrosos rius que a causa de les tremendes pluges, semblaven infranquejables. Es tracta de ponts vivents ... si, si. Es fabriquen amb les arrels de l'arbre ficus elastica, que s'afermen en el terreny, fent a aquests ponts invulnerables davant les riuades i fent-se més forts cada any que passa. Els ponts d'arrels vivents de Cherrapunji són capaços de sostenir a més de 50 persones, arriben a tenir més de 500 anys i mesurar més de 30 metres.

És impressionant l'extraordinària capaciadad l'ésser humà per resoldre problemes produïts per la mare Natura, utilitzant les seves pròpies eines ... No us ho perdeu!

BBC Human Planet 07 Los puentes vivientes de Meghalaya from Alejandro Granados on Vimeo.

Més informació sobre aquests ponts vius clicant aquí Aquí podeu veure una de les innombrables cascades produïdes davant la magnitud de les precipitacions.





Día 12
Sabies que...

"Si ens enxampa una tempesta en camp obert i es comença a posar el pèl de punta o se'ns eriça el pèl del cap, la caiguda d'un llamp és imminent. La generació de petites espurnes o l'espetec de l'electricitat estàtica apuntarien en aquesta mateixa direcció. Perill!"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

El tema de les precaucions a prendre davant les tempestes, sempre m'ha semblat de vital importància. Tant és així que tenim una secció dedicada a això denominada Tempesta! Què he de fer?.
Hem buscat el tema concret dels llamps i ens hem trobat amb un vídeo casolà que m'ha agradat per la senzillesa en l'explicació, lluny de comentaris catastrofistes d'altres vídeos que solen començar amb músiques de pel·lícules de terror i posant xifres de persones mortes al ser assolides per llamps ...



També hem trobat aquest més institucional però també educatiu:




Día 11
Sabies que...
"El descobriment, per part dels japonesos, dels corrents en Jet, es va fer públic en finalitzar la II Guerra Mundial, ja que durant la contesa va ser un secret militar. L'exèrcit nipó va aprofitar la seva existència per llançar globus bomba sobre els EUA"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

En el vídeo que posem a continuació, podreu saber la història de l'aprofitament del corrent en jet o Jet Stream amb fins militars. No us ho perdeu!


En aquest altre vídeo us expliquen, amb detall mil·limètric, tot el procediment militar de les bombes globus japoneses i com les van descobrir els americans. El documental no té desperdici però està en anglès. Si li doneu a subtítols i després li doneu a la rodeta de la dreta per traduir-los al castellà, podreu gaudir d'un relat real que si hagués estat en una pel·lícula haguéssim titllat, segurament, de fantasia galàctica.



Día 10
Sabies que...

"Baixades de entre 10 i 15 º C són normals al pas d'una tempesta estiuenca. Si la tempesta deixa calamarsa, el descens tèrmic pot arribar a ser de 20 º C, sobretot cuendo el sòl queda cobert per una gruixuda i compacta capa de gel"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

Les tempestes s'alimenten de l'aire calent. En ser menys dens que el fred tendeix a pujar (com els globus d'heli) i arrossega en la seva ascensió, quan les condicions són propícies, partícules d'aigua en vertical. A això se li diu convectivitat. Perquè això succeeixi, cal l'entrada d'aire fred en altura i una mica d'inestabilitat.


A l'estiu l'aire en superfície sol estar molt calent a causa de les onades de calor, per exemple, i a la mínima que entra una mica d'aire inestable i fred per les altures, els núvols literalment es disparen verticalment i adquireixen una característica foma de coliflor. Són els cumulonimbus, l'únic núvol abassegadora de totes les capes de la troposfera (capa de l'atmosfera on tenen lloc els fenòmens atmosfèrics).



Als laterals d'aquesta columna de potent núvol, portadora ja de llamps i possiblement calamarsa, estan els corrents ascendents d'aire calent procedents del terra escalfat pel asfixiant sol de l'estiu. Al mig, l'aire fred que circulava tranquil · lament per les capes altes que es veu atrapat en un corrent descendent que el porta a ocupar el lloc que abans tenia en aire calent, en aquest cas arrossegant les gotes d'aigua i calamarsa desplomant-se fins a estavellar-se en el terra. Tot això succeeix bruscament i fa que les temperatures refresquin notablement després del pas de la tempesta.


En el següent vídeo podem veure clarament com durant el dia els núvols comencen a créixer mentre per les altures circula l'aire fred. Per la tade l'aire calent ascendeix de forma brusca i forma els núvols de la potent tempesta. Com més gran sigui la diferència entre les dues masses d'aire (fred i calent) més potent i perillosa pot ser la tempesta.


 

Día 9
Sabies que...

"Simultàniament, hi ha aproximadament 2.000 tempestes elèctriques descarregant llamps sobre la superfície terrestre. Aquesta quantitat és invariable amb el temps, ja que és el nombre de tempestes necessària per mantenir en equilibri la càrrega elèctrica a escala planetària"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

Per comprovar que aquesta afirmació és certa, ens anem a l'Estació Espacial ISS per donar unes quantes voltes per la Terra. Podrem veure les tempestes en nombrosos punts del nostre estimat Planeta. Tot un plaer per a la vista acompanyat d'una apropiada i relaxant música,,,




Día 8
Sabies que...

"La por que infonien els llamps i els trons als nostres avantpassats, els va portar a crear infinitat de déus i a explicar les tempestes com una mostra de l'empipament que de vegades tenien aquestes divinitats, entre les quals es troben, Júpiter, Zeus o Thor"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET
JÚPITER
Mitologia romana - Júpiter era venerat com a déu de la pluja, el llamp i el llampec. Com a protector de Roma li anomenaven Júpiter Optimus Maximus (el millor i més alt)

ZEUS
Mitologia grega - Zeus és el déu de la Llum. Personifica el Cel amb tot el seu poder, és el símbol de la pluja, el vent, les tempestes, del cicle de les estacions i de la successió de la nit i el dia.

THOR
Thor és el déu del tro en la mitologia nòrdica i germànica.

Día 7
Sabies que...

"Els encierros de Pamplona es remunten a l'Edat Mitjana, encara que originalment se celebraven a la fi de novembre per commemorar el patró de la ciutat; que no és Sant Fermín, sinó Sant Saturnino. El "mal temps" habitual d'aquestes dates va motivar el trasllat de la festa al 7 de juliol"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET

L'any passat no es va poder celebrar per la pandèmia - VIDEO

Aquest any sí! Bones Sanfermines!



Fixa't:  Saps per què alguns dels que  corren en "los encierros" solen portar un diari doblegat a la mà? Clica aqui i ho sabràs.

I per als nostres visitants d'altres països, us deixem un vídeo que explica perfectament el que és aquesta festa.



Día 6
Sabies que...

"Les hores de sol es mesuren de forma rutinària en els observatoris meteorològics mitjançant el heliògraf de Campbell-Stokes. Els rajos solars, en incidir sobre una esfera massissa de vidre, convergeixen sobre una cartolina graduada, deixant en ella una traça carbonitzada"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET

Si cliques sobre la imatge del heliògraf veuràs la cartolina graduada que ha anat cremant el sol a través de l'instrument.



Les bandes graduades en bandes d'hores i mitges hores, s'han de canviar segons l'estació de l'any, atès que a l'estiu tenim moltes més hores de sol que a l'hivern, per exemple.



En aquest curiós vídeo a càmera ràpida podem veure com es crema la cartolina per l'efecte del sol




El saber quantes hores de sol tenim al dia serveix per realitzar estadístiques climàtiques de la zona on se situa l'instrument. Una aplicació seria, per exemple, la decisió de posar plaques solars en un lloc determinat. Quantes més hores de sol gaudeixi la zona, més rendible serà la inversió en aquesta tecnologia no contaminant. També podeu veure una explicació de l'aparell clicant Aquí

Nota:
Recordem que per molt sofisticat que sigui un instrument meteorològic, les dades que ofereixi seran vàlids només en el cas que s'hagi instal·lat correctament. L'orientació, per tant és indispensable, per exemple ...



Día 5
Sabies que...

"L'origen més probable de l'expressió "fa un sol de justícia" és el de les antigues pràctiques medievals amb què s'ajusticiava als condemnats a mort. Se'ls lligava a un pal sota el sol i se'ls deixava morir per deshidratació"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET


Pedro Berruguete Saint Dominic Presiding over an Auto-da-fe 1495

Fem referència amb aquest modisme en voler indicar que fa una calor asfixiant i xafogós. Més o menys com el que ens espera els propers dies ...

En moltes cultures el Sol era adorat com el centre de referència de la vida i proclamat déu, el qual impartia la seva llei. D'aquesta manera s'aplicava literalment "justícia" emprant l'astre rei com a executor.
Una clara referència a aquesta frase la trobem en la Bíblia, en el llibre de Malaquies 4:2 "Mes a vosaltres els que temeu el meu nom, naixerà el sol de justícia i en les seves ales portarà salvació" (Font: Bloc
 Origen del Lenguaje)

 

Día 4
Sabies que...

"Les erupcions volcàniques que tenen una influència en el clima global són únicament les explosives, és a dir, aquelles capaces d'injectar gran quantitat de materials, que són dispersats molt eficaçment gràcies als forts vents dominants en ella"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

Aquest vídeo ens ha semblat molt instructiu i fàcil d'entendre. Dóna explicació al fenomen de les erupcions volcàniques explosives.



Día 3
Sabies que...

"Els rajos de sol que veiem de vegades colar-se entre els buits dels núvols, són en realitat miriades (un gran nombre) de petitíssimes partícules en suspensió il·luminades pel nostre estel. La llum, a pesar que ens permet veure els objectes, és invisible per se (per si mateixa)"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET





Día 2
Sabies que...

"La calor generada i irradiat pels grans nuclis urbans provoca l'anomenat efecte de "illa tèrmica" sent especialment acusat durant les nits d'estiu a les grans ciutats. No són rares diferències de més de 6ºC entre el centre i els afores"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

Illa tèrmica




Fuente: Salvador Palomo, 2003. Color posat per nosaltres


Día 1
Sabies que...

"Les formigues voladores apareixen quan el primer ruixat xopa la terra i es deixa sentir en el formiguer. És llavors quan alguns mascles i femelles fèrtils desenvolupen ales i tiren a volar perseguint-se les unes a les altres amb finalitats reproductives"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET

Aquí tens una extraordinària explicació



Clicant sobre la imatge podràs veure en plena naturalesa a aquest curiós insecte que depèn de la pluja perquè neixin les seves ales.

Imatge:  Tele Express

I si vols veure com beu una gota de pluja una formiga...



Mentre els éssers humans realitzem les nostres tasques quotidianes, un món paral·lel de petites formigues treballen amb un ordre increïble i mengen i beuen en comunitat.