La nostra millor seguidora, Maite Burjados


 Idioma Castellano
Aquesta obra està sota una 
llicència Creative Common

Estació Meteorològica de
Tiana - La Conreria




Bo-Rox Wetter Topsites List

Sígueix-nos a:
 
 


























                                                     






































SETEMBRE
Día 30
Sabies que...

"A Júpiter predominen els vents zonals, uns vents que arriben a superar els 400 km/h. Els núvols juvians es distribueixen latitudinalment formant bandes paral·leles a l'Equador, alternant les de color blanc amb les de tons marrons"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET  

Coneguem millor a Júpiter i la seva espectacularitat a través d'un interesant documental.


 
Día 29
Sabies que...

"A la dècada de 1960, dos investigadors australians van descobrir un oli olorós en les roques, responsable de l'olor a terra mullada que associem a la pluja. A aquesta substància la van anomenar "petricor", que traduiríem com a "essència de roca""

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET  



Els olis segregats pels vegetals queden adherits a la superfície de les roques (principalment les sedimentàries com les argilenques), i en entrar en contacte amb la pluja són alliberats en l'aire.



Font: Wikipedia -> Després dels períodes de sequera en zones desèrtiques, el petricor és molt més perceptible i penetrant quan arriba el període de pluges. Per la seva complexa composició (més de 50 substàncies), el petrichor no ha pogut ser sintetitzat.

L'olor de la pluja després de períodes de sequera és molt agradable i ens produeix una sensació de relaxació. No us perdeu el següent vídeo amb el qual aprendreu més coses sobre el petricor.




Día 28
Sabies que...
"No és aconsellable protegir-se d'una tempesta a l'entrada d'una cova. Els corrents d'aire que allí sempre es formen, constitueixen un canal natural per a les descàrregues elèctriques. Una cosa semblant pot ocórrer en una casa amb les finestres obertes"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET


Aquestes persones que veiem a la foto poden estar, sense saber-ho, en perill. No s'han de refugiar a la boca d'una cova perquè el llampg pot fer espurnes a través d'aquestes obertures. Només ofereixen seguretat les coves profundes i amples de, com a mínim, un metre a cada costat.

Recordeu que: La posició de seguretat més recomanada si us enxampa una tempesta a la intempèrie és la gatzoneta, el més ajupit possible, amb les mans als genolls, tocant el terra només amb el calçat. No hem de tirar-nos en horitzontal sobre el terra. +Info

A l'entrada de les mines, amb tant ferro conductor de l'electricitat, tampoc són un bon lloc en cas de tempesta. (La foto no mostra un llamp de veritat, sinó una llanterna d'una persona presa amb una llarga exposició).

Jean Roulin
Chalk Lightning Sous tes reins

Día 27
Sabies que...

"Encara que només vegem un arc de Sant Martí en el cel, en realitat la seva visió és el resultat de la composició de milions d'arc de Sant Martí procedents de d'altres gotes de pluja. Cada franja de color arriba fins als nostres ulls des de grups de gotes diferents"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET  

A la nostra secció de "El meravellós món dels fenòmens òptics" donem una clara explicació a aquesta particular forma de pintar el cel la pluja en aliança amb el sol. A vegades, si la precipitació és intensa i el sol potent, podem veure el meravellós Arc de Sant Martí doble.


Foto © Enrique Sánchez

Per als que no ho tinguin clar i per als més petits de la casa, aquí ho expliquen de manera divertida




Día 26
Sabies que...

"A l'Estret de Gibraltar, les aigües de l'Atlàntic no es barregen amb les de la Mediterrània. Aquestes últimes, per la seva major salinitat, s'enfonsen més i escapen a l'oceà a certa profunditat. Les de l'Atlàntic travessen l'Estret per dalt, formant un corrent superficial."

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET
 




La direcció principal del corrent de Gibraltar està dirigida al Mar Mediterrani, i la seva velocitat és de 3-4 km / h habitualment. Això succeeix a causa del fet que en el Mar Mediterrani l'aigua s'evapora més ràpid i es torna més salada. L'aigua salada és més pesada i baixa, mentre que l'aigua dolça de l'Oceà Atlàntic arriba al cim. Per tant, en la superfície de Gibraltar es pot observar un corrent de mar, i en el seu fons, un altre oposada, cap a l'oceà.

Un cop situats anem a visualitzar una simulació 3D per ordinador, basada en dades reals, dels corrents i la temperatura superficial del mar. En el següent vídeo podrem veure amb tota claredat aquesta separació de masses d'aigua, l'atlàntica (superficial en vermell) i la mediterrània (per sota en groc). A més el vídeo explica les curioses ones que es produeixen en aquesta zona a causa de l'orografia de les profunditats.



Heus aquí un gràfic que ho deixa clar.


En el següent vídeo podem apreciar uns colors que indiquen la temperatura de l'aigua mitjançant l'escala que figura en el propi vídeo. Van ser captades entre el 23 de juny i 06 de juliol de 2010, centrant-nos en el Mar d'Alborán. També es poden veure les diferències entre el dia i la nit (dia més càlid, nit més freda).



Com a curiositat us mostrem també un treball de la NASA en el qual mitjançant imatges de satèl·lit i un sofisticat sistema informàtic podem visualitzar els corrents marins fluint al Mar Mediterrani ia l'Oceà Atlàntic Occidental des del 16 de febrer 2005 fins al 16 de gener de 2006. Cada segon del vídeo passen al voltant de 2,75 dies en aquesta simulació. Els colors dels fluxos representen les seves profunditats. Els fluxos blancs són a prop de la superfície, mentre que els fluxos més profunds són més blaus.



Día 25
Sabies que...

"Hipòcrates de Cos (el "pare de la Medicina") va destacar la influència dels diferents vents en l'estat de la salut de les persones, el mateix que el fred i la calor. També es va referir per primera vegada a la incidència del temps atmosfèric en la propagació d'epidèmies"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET  



Encara que bé mereixés una secció sencera i un documental que li fes justícia, podem aprendre alguna cosa més amb aquest vídeo que mostra un breu resum del que va ser un dels més gran mèdics de la història. 



El jurament que porta el seu nom, el jurament hipocràtic, hauríem de llegir-lo tots alguna vegada en les nostres vides. Utilitza paraules com honor, respecte, gratitud, dignitat, valors que per desgràcia avui en dia estan en perill d'extinció.



Día 24
Sabies que...

"Des de fa alguns anys es comercialitzen uns paraigües amb connexió sense fil a internet, que en funció de qual sigui la probabilitat de pluja per a les properes hores en el lloc on es trobi el vianant, canvien de color el seu mànec"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET  



Ja podem veure novetats en paraigües que semblen de ciència ficció:

Paraigua amb leds:
 

Producte de la imaginació del dissenyador Sang-Kyun Park el paraigua amb LEDs anomenat LightDrops està dissenyat per convertir l'energia de la pluja en electricitat gràcies a una membrana conductora PDFV (imatge esquerra). Els dissenys lluminosos dels paraigües ja es compten per milers (foto central). Fins i tot ja porta temps comercialitzant-se Pileus, un paraigua amb internet i amb imatges projectades (imatge dreta). Al·lucina!

 







Día 23
Sabies que...

"La pedra de calamarsa de major pes registrada fins avui es va recollir en la localitat de Gopalgnaj, a Bangladesh, el 14 d'abril de 1986. La pedra va pesar 1 Kg, tenint en compte que des que va impactar contra el terra fins que es va efectuar la mesura, una part del mateix es va fondre"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET


No és la calamarsa del rècord però no deixa d'impressionar. Pels quals els agrada lo sensacionalista direm que hi ha un altre tipus de precipitació d'enormes boles de gel que superen en grandària i pes a la descrita. Erròniament se'ls denominava aeròlits (restes rocoses d'estel que provenen de l'espai) però el seu nom és megacriometeors (masses de gel que provenen de l'atmosfera terrestre i que poden arribar a pesar fins a 50 Kg.).

Alguns exemples dels seus efectes:

 

El Sr.Ramón, l'anttic amo del Càmping Pineta, ens va cedir una imatge d'un d'aquests megacriometeoros que pel que sembla va caure a l'estiu del 2009 en les rodalies del Parc Nacional de Ordesa i Monte Perdido a Osca:




Día 22
Sabies que...

"La zona de calmes equatorials va ser batejada pels antics marins anglesos com les "latituds dels cavalls"(horse latitudes en anglès). La falta perllongada de vent obligava a tirar els cavalls per la broda - com a mesura d'estalvi d'aigua dolça a bord -, i no era rar trobar algun cadàver surant en solcar aquelles aigües"
 
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET

Feu clic sobre la imatge per anar al Blog "Assegut enfront del món" d'on l'hem extret. Allí podreu llegir un interessantíssim article sobre la latitud dels cavalls, on s'entenen les raons per les quals els marins van haver de prendre una decisió tan desagradable.
 


Per entendre millor com pot ser que les calmes equatorials, on no fa vent, és precísament el lloc on s'originen els mateixos ...



Hi ha qui fins i tot ha dedicat una cançó a aquest tema, com per exemple el grup de rock Alihoth:



Día 21
Sabies que...

"Els planetes exteriors del Sistema Solar - Júpiter, Saturn, Neptú i Urà -, cridats també gegants gasosos, estan constituïts gairebé íntegrament per gasos, per la qual cosa cadascun d'ells formaria una atmosfera en si mateix"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

Aquests planetes tan grans són els jovians o gasosos. Fixeu-vos el petita que es veu la Terra (3r Planeta des de l'esquerra)



Article trobat a: Gizmodo

A part de tenir unes dimensions molt més grans, com pots veure a la imatge superior, els planetes jovians estan compostos per gas. Bàsicament la majoria de la seva immensa estructura és una macroatmòsfera gasosa amb diverses capes.

Però com gairebé qualsevol estudiant de primària sap, els gasos tendeixen a ocupar l'espai que els conté així que la lògica tendeix a dir-nos que un planeta gasós no hauria d'existir perquè tindrien una forma poc definida, molt menys esfèrica, i a més aquests gasos s'expandirien per l'espai exterior.

La teoria més acceptada indica que els planetes exteriors, tenen un nucli sòlid compost de roca o gel i que és a més l'origen de la gravetat del planeta. La qüestió és, però, que a l'estar compost principalment per gas mai podrem "aterrar" pròpiament dit sobre la seva superfície. Ni tan sols anar molt cap a dins en la seva atmosfera perquè la pressió comença a augmentar moltíssim alhora que ho fa la temperatura.

Fes clic si vols fer més gran el gràfic
Nota: l'equip de Ecometta ha afegit els noms dels tipus de planetes a aquest gràfic trobat a: Taringa


Una bona explicació per aprofundir en el coneixement de cada un d'aquests planetes.



Día 20
Sabies que...
"La pluviometria afecta tant a la qualitat de el vi com a la seva producció. Les pluges són favorables a la vinya si són generoses a l'hivern, que és quan els ceps es troben nues i la planta està en el seu període de repòs"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET





Sabies que hi ha la vinopedia?
Anem a veure com s'elabora un vi artesanal amb una bona música de fons.



Día 19
Sabies que...
"El 19 de setembre de 1648, durant l'ascensió al Puy-de-Dôme, es va comprovar per primera vegada que la pressió atmosfèrica disminueix amb l'altura, confirmant el que Blaise Pascal havia deduït teòricament. Pascal va anar una mica més enllà, postulant l'existència del buit"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

Puy-de Dôme (1.464 m.s.n.m.)


Un dia com avui, 19 de setembre però de 1648, l'ascensió al Puy-de-Dôme a França es va fer història al constatar que la columna de mercuri va baixar 8 centímetres quan es va haver arribat als 1464 metres d'altitud. Aquesta disminució de la pressió de l'aire amb l'altura és totalment natural ja que quan ascendim, tenim menys aire sobre nostre, per tant, la columna d'aire que pesa sobre l'aparell per mesurar-la és cada vegada menor.



Aquest és un dels retrats de Blaise Pascal juntament amb un petit resum de la seva biografia:

Filòsof, escriptor, matemàtic i físic francès. Va inventar la màquina de calcular quan era molt jove. Va contribuir a desenvolupar el concepte de pressió atmosfèrica, l'equilibri dels líquids i la premsa hidràulica. En matemàtiques s'inicia el càlcul de probabilitats.

Día 18
Sabies que...
"Els huracans i els tornados són fenòmens d'escales molt diferents. L'únic tret que tenen en comú és el moviment rotatori de l'aire, encara que comparar-los seria com fer-ho entre el gir de la maneta de les hores d'un rellotge - en el cas de l'huracà - i el de l'aspa d'un ventilador"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET
DIFERÈNCIES:

1- Lloc on es formen.

En el cas dels tornados, aquests sempre es formen en terra o en zones costaneres molt properes a la terra. Per contra, els huracans van a formar-se sempre en els oceans i és impossible que es puguin crear a terra.

2 - La velocitat del seu vent.

La velocitat en els tornados és molt més gran que en els huracans, i és que el vent pot arribar a assolir en casos extrems els 500 km / h o fins i tot més. En el cas dels huracans, la velocitat del vent poques vegades supera els 250 km / h.

3 - La mida i zona d'afectació.

Un tornado normal o mitjà sol tenir un diàmetre d'uns 400 0 500 metres. Els huracans, però, solen tenir una mida molt més gran ja que el seu diàmetre pot arribar als 1500 quilòmetres. Els tornados arrasen tot el que troben en àrees petites, mentre que els huracans causen danys a ciutats senceres o fins i tot a països.

4 - La durada.

Els tornados solen durar poc temps, des d'uns pocs minuts a, com a molt, hores. Per contra la vida de l'huracà és molt més llarga, arribant a durar fins a diverses setmanes.

5 - La dificultat de predir-los.

El tornado és molt més difícil de pronosticar que en el cas de l'huracà, el qual resulta més senzill predir la seva trajectòria i lloc de formació gràcies a les tecnologies actuals.

Font: Meteorología en Red

                                     HURACÀ                                                                 TORNADO
 

      


Día 17
Sabies que...
"Una mica més del 90% de el gel terrestre es concentra en els casquets polars, la qual cosa suposa el 70% de l'aigua dolça de la planeta. Aquestes grans masses de gel generen entorn a elles enormes quantitats d'aire fred, que la seva dinàmica influeix decisivament en el clima global"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

Dades curioses



Aproximadament el 70% de l'ésser humà és aigua, el mateix tant per cent que la quantitat d'aigua dolça del Planeta. Només el 3% de l'aigua del Planeta és dolç i d'aquest 3% al 90% està en forma de gel en els pols ...
No sé vosaltres però jo em miro l'aigua de l'aixeta d'una altra manera.

Aquí teniu un interessant vídeo que ens amplia la informació sobre els casquets polars.


Día 16
Sabies que...

Les tempestes fan olor!


"Martinus van Marum va ser el primer científic que va relacionar - en 1781 - l'olor característica de les tempestes i de la maquinària elèctrica amb la presència d'ozó en l'aire. El 1839, el químic alemany Christian Schönbein va posar nom al citat gas, al·ludint al terme grec ozein ("fer olor")"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET

Els dos protagonistes del Sabies que d'avui.
Martinus van Marum           Christian Schönbein

Us recomano la lectura de l'article publicat a Ràdio Televisió Espanyola  i escrit per Amèrica Valenzuela, periodista espanyola i divulgadora científica coneguda pel seu treball en premsa i ràdio, per la seva manera de comunicar propera i divertida.
Per què fa olor la pluja? Clica sobre la seva foto per anar a l'article.


Parlant de tempestes, aquí teniu una espectacular



Día 15
Sabies que...

"Un dels millors indicadors que el llevant està començant a bufar en el Mar de Alborán, és la formació d'un núvol en forma de bandera sobre el Penyal de Gibraltar. El núvol desapareix quan el vent aconsegueix força 6 (39-49 km/h)"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

Aquesta formació curiosa ha estat inclosa en el nou Atles Internacional dels Núvols de l’OMM, a l’apartat de núvols d’origen orogràfic, amb un nom propi “Levanter cloud”. Es tracta d’un tipus d’estratocúmul lenticular.


© Esperanza Sánchez

Per què es forma aquest núvol tan curiós justament aquí?

Com ja sabem, els núvols de tipus lenticular ens avisen de forts vents. En aquest cas es tracta d'un fort vent de l'Est (llevant) que es caracteritza a la comarca per ser un vent molt humit que al col·lisionar amb el Penyal de Gibraltar es veu forçat a ascendir ràpidament. Això origina una ona de la massa d'aire que s'estén a sotavent del penyal formant una "ona de muntanya". No et perdis la resta de l'explicació clicant sobre el següent gràfic.


Gráfico de ©Juan Antonio Salado


© Esperanza Sánchez 

Així es veu des de l'aire
 
© Mac Dor

A càmera ràpida s'aprecia la curiosa formació d'aquest núvol.







Día 14
Sabies que...

"Quan s'escalfen les aigües del Pacífic davant les costes del Perú, i tenim un episodi d'El Niño, canvien els patrons de circulació atmosfèrica a gran part del continent americà. L'activitat ciclònica disminueix al Carib, formant-se menys huracans"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET  

Diuen que una imatge val més que mil paraules. Doncs bé, el documental que us mostrem avui i que pots veure sempre que vulguis juntament amb la informació actualitzada sobre aquest fenomen natural en la nostra secció de "Prevision Meteorològica", deixa clar el mecanisme de la circulació atmosfèrica i el perquè s'escalfa l'oceà.




 
Día 13
Sabies que...

"Reben el nom de "llamps dorments", aquells que en impactar contra un arbre mullat no alliberen tota la seva energia calorífica, quedant emmagatzemada en el seu interior, en un estat latent. Quan la part exterior de l'arbre s'asseca, es produeix una combustió espontània del mateix"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET  


Un llamp latent, o com popularment es denomina, llamp dorment, és un llamp que ha caigut en un arbre en plena tempesta i que fins al cap d'uns dies l'arbre no manifesta. A diferència del que se sol comentar, el llamp no roman emmagatzemat dins de l'arbre en forma de corrent elèctric.

En determinades condicions, sobretot si ha plogut o la humitat és molt alta, la caiguda d'un llamp sobre un arbre pot originar una combustió interna molt lenta (per la falta d'oxigen a l'interior del mateix arbre) o a les mateixes arrels, sense que cremi per fora de manera immediata a la presència d'aquesta descàrrega elèctrica.


Precisament l'absència d'oxigen a l'interior de l'arbre fa que no apareguin les flames i que la combustió sigui molt lenta dins del mateix. Un cop retirada la tempesta (en alguns casos 24 o 48 hores després de la caiguda del llamp), quan canvien les condicions meteorològiques, pot haver-hi un descens de la humitat i això provocarà que el foc pugui sortir a l'exterior i originar un incendi per culpa d'aquests llamps latents, adormits o silenciosos. Per detectar aquest fenomen es fan servir càmeres tèrmiques d'infrarojos que aconsegueixen detectar la calor dins de l'arbre i així evitar el problema

Heus aquí una prova del que els agrada als llamps caure en els arbres, sobretot aïllats. Per això no ens hem de refugiar mai sota d'un en cas de tempesta ...



 

Día 12
Sabies que...

"En igualtat de condicions - amb un mateix tipus de superfície i de boles -, els serveis de tennis són més ràpids en llocs elevats. En ser l'aire menys dens que al nivell del mar, la resistència que ofereix el pas de la bola és menor, amb el consegüent guany de velocitat"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET
 

Esta pista existeix a Dubai i forma part d'un Hotel de 7 estrelles anomenat Burj Al Arab. Roger Federer i Andre Agassi van realitzar un espectacular partit en el 2005 en aquestes singulars instal·lacions...en estar més alts (321 metres sobre el nivell del mar) les boles van ser més ràpides...Això si, no seria jo el que aniria a buscar la piloteta si es cau fora del terreny de joc :)



Aquest és l'edifici en plena tempesta.



No et perdis la història d'aquest espectacular Hotel



Día 11

Sabies que...

"Entre l'11 i el 14 de setembre de 2001 es va registrar en molts observatoris d'EUA la variació més alta de temperatura entre el dia i la nit dels últims 30 anys. Aquesta circumstància va ser deguda a l'absència de deixants de condensació d'avions en prohibir-se el vol d'aquests en les dates assenyalades arran de l'11-S"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET


Què són els deixants de condensació (contrails en anglès) dels avions? Ens ho explica Jacop Petrus.



A continuació podem veure a l'esquerra un dia qualsevol amb condicions atmosfèriques propícies a la formació de deixants de condensació des del satèl·lit. A la dreta la imatge correspon a l'11-S.
 

 
Més imatges i informació a NASA Air Traffic Shutdown Study 
Imatges dels vols en vídeo clicant aquí

Día 10
Sabies que..
"Tant a finals de l'estiu i principis de tardor com a finals de la primavera, solen donar-se els majors contrastos de temperatura entre el dia i la nit. Les diferències més acusades es donen a l'interior peninsular, en llocs allunyats de la mar i de clima continental."

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

Aquests són els dos rècords que s'han donat al món sobre contrastos de temperaras:

  • Major canvi de temperatura en un dia: 55,6ºC.Descenso de temperatura de 6,7 a -49ºC el 23-24 de gener de 1.943 a Browning, Montana, EEUU.
  • Canvi de temperatura més ràpid: 27ºC en dos minutos.Aumentó la temperatura de -20 a 7ºC el 22 de gener de 1.943 a Spearfish, Dakota del sur, EEUU

Si cliquem sobre el nom de les ciutats acolorides de blau, podrem veure la seva ubicació al mapa. Això ens permet confirmar que són llocs allunyats de la mar i de clima continental.

A vegades podem trobar preciosos llocs on, una combinació de llums naturals, poden realçar a primera vista els contrastos de temperatura entre dues zones d'un mateix paisatge. Aquest és un cas:




Día 9
Sabies que...

"La major part dels llamps són núvol - núvol, tenint lloc a l'interior dels cumulonimbus i sent percebuts com a llampecs. Les descàrregues elèctriques que escapen dels núvols no sempre impacten contra el terra, formant-se en el cel les típiques colobretes"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET

Els focs artificials del cel, un veritable espectacle.







Día 8
Sabies que...
"La humitat relativa de l'aire es defineix com la relació entre la quantitat de vapor d'aigua que conté l'aire - un determinat volum - i el que contindria si estigués saturat. La dada percentual de la humitat relativa ens indica el prop o lluny que està l'aire de la saturació"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

És important recordar que el vapor d'aigua és invisible als nostres ulls, ja que és un gas, per tant, quan veiem sortir aquesta mena de fum d'una olla quan fem el menjar o quan sortim de la dutxa, per exemple, ja no és vapor, sinó diminutes partícules d'aigua. El vapor en aquest moment a sobrepassat el nivell de saturació i s'ha convertit en líquid i es fa visible. Un exemple clar són els núvols, constituïts, entre d'altres "ingredients", per petites gotes d'aigua.

Una altra cosa important és la paraula saturació ... Què és això? ... La saturació es presenta quan la quantitat de vapor d'aigua que conté l'aire que respirem, és el màxim possible per a la temperatura existent.
Hem buscat vídeos que ho expliquin de forma clara i poc hem trobat. El primer vídeo ens mostra una de les utilitats de conèixer la humitat relativa ... i té molt a veure amb el menjar que t'emportes a la boca ...



El segon vídeo és un petit documental elaborat per joves i que realment està molt bé. Poc més de 15 minuts per aprendre ...



Día 7
Sabies que...
"La zona de màxima desttrucción al pas d'un huracà són les parets de l'ull. La dificultat que comporta conèixer amb antelació quines seran les zones més castigades, resideix, precisament, en les petites dimensions de l'esmentat orifici - entre 25 i 35 km de diàmetre de mitjana"
Autor de la curiosidad meteorológica: José Miguel Viñas
Fuente: AEMET

Així es veu un huracà des de l'espai a càmera ràpida:


Ens anem de viatge al centre de l'huracà, aquest forat lliure de núvols i de calma. Això sí, el viatge no serà fàcil perquè travessarem les parets de l'ull, la zona de màxima inestabilitat i on els vents són més forts. Us atreviu? doncs allà anem ...



Día 6
Sabies que...
"L'aire net, lliure de partícules contaminants, és el mateix que l'aigua, inodor, incolor - encara que la dispersió de la llum ens ho mostri amb un to blavós - i insípid"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

Aquí tenim un gran contrast, el yin i el yang de l'aire que respirem. A l'Esquerra l'Antàrtida, a la dreta Madrid en èpoques anticiclòniques



Un gràfic molt curiós. ¡Fixa't!



Els gasos que produeixen l'efecte hivernacle, com el diòxid de carboni, fluctuen en funció de l'estació de l'any. Es concentren en l'Hemisferi Nord a l'hivern i, a l'estiu, la fotosíntesi de les plantes equilibra els nivells de pol·lució. El problema és que aquest equilibri s'ha trencat per l'excés de gasos i porqueries que cada dia llancem a l'aire. A sobre, cada dia es talen més arbres, de manera que cada vegada hi ha menys plantes per equilibrar.

Segons un article que acaba de publicar la Revista Nature i del qual es fa ressò el diari el País, ja ens hem carregat la meitat de tots els arbres del Planeta. El treball calcula que, cada any, les activitats humanes acaben amb 15.000 milions d'arbres. La pèrdua neta, compensant amb l'aparició de nous arbres i la reforestació, és de 10.000 milions d'exemplars. Des del començament de la civilització, el nombre d'arbres del planeta s'ha reduït en un 46%, gairebé la meitat del que hi va haver. Segons aquest estudi s'han comptabilitzat que hi ha 3 bilions d'arbres a tot el Planeta ... encara que semblin  molts, recordeu que parlem de la meitat de la que hi havia quan vam començar a crear civilitzacions i que de seguir el ritme actual de desforestació produïda pels humans , en 300 anys els arbres només figuraran en els llibres ... a veure si en els propers anys la consciència ecològica aconsegueix augmentar les polítiques de reducció de gasos i la d'augmentar les masses forestals ... a plantar arbres! Donem-li la volta a la truita! ... És possible!

I Sabies quins són els 10 llocs més contaminats del món? ...

¡Per tenir malsons mediambientals!




Día 5
Sabies que...

"El primer instrument de la història destinat a mesurar variacions naturals associades al clima va ser el nilòmetre usat a l'Antic Egipte. Consistia en una columna de pedra graduada que se situava en el soterrani d'un edifici construit a la riba del riu Nil"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET  



Curiositat:

Es deia a Egipte: "Quan l'ascens aconsegueix dotze colzes, hi ha gana; en tretze hi ha escassetat; catorze porta alegria; quinze seguretat i setze abundància goig o plaure"


cairo7.png

Desaste – Abundancia – Seguridad – Felicidad – Sufrimiento – Hambruna




Día 4
Sabies que...

"L'avanç de la predicció meteorològica ha anat en paral·lel al dels ordinadors i la seva capacitat de processament. Les prediccions a 5 dies emeses en l'actualitat tenen la mateixa fiabilitat que els pronòstics a 48 hores que s'emetien fa 20 anys"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET




Hem trobat també el famós blog i canal de you tube "4 gotes" que ens parla d'aquest tema.





Día 3
Sabies que...

"El 40% del total de ciclons tropicals que es formen, en mitjana, cada any a tot el món, té lloc a la franja del Pacífic que s'estén des de Japó a Filipines"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET

Clica per veure d'a prop la zona del cercle

Quina és la diferència entre huracà, cicló i tifó?

La veritat és que no hi ha més diferència que la dels seus noms. Els huracans, ciclons i tifons són exactament el mateix fenomen meteorològic, amb l'excepció que li donem diferents noms d'acord al lloc en el qual es desenvolupen.

Què és un cicló tropical?

En si, segons la NOAA, un cicló tropical és un terme que s'empra en meteorologia per descriure una sèrie de tempestes que s'originen en regions d'aigües tropicals o subtropicals.

¿Com es forma un huracà?



Día 2
Sabies que...

"Entre els molts consells que el gran meteoròleg Alberto Linés Escardó va donar en un article de 1965 sobre la forma idònia d'oferir les prediccions al públic, un deia que: "Les expressions front càlid a l'hivern i front fred a l'estiu sempre resulten desconcertant"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET



El que diuen d'ell els seus amics:

Alberto va ser un gran meteoròleg, científic i divulgador. A més era periodista. Va arribar a ser president de l'AME i subdirector de l'INM, i sobretot boníssima persona. Les seves conferències les feia molt simples i efectives sense perdre nivell científic. Va escriure en moltes revistes i diaris. Era un col·leccionista d'objectes de ceràmica: bucars, càntirs, etc..

Pots llegir més sobre aquest gran meteoròleg a: el tiempo.com  

Interesant artícle en pdf sobre "La cerámica del agua y su relación con la aridez" des de Divulgameteo

Día 1
Sabies que...

No és el mateix l'any hidrològic que l'any meteorològic o agrícola. Mentre que aquest últim comença l'1 de setembre (és a dir, avui) i finalitza el 31 d'agost de l'any següent, l'any hidrològic arrenca l'1 d'octubre i serveix per computar les nostres reserves d'aigua.

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET
Any Meteorològic o Agrícola
Fixeu-vos els egipcis com treballaven seguint el calendari meteorològic. Clica sobre la imatge per ampliar-la.



Any Hidrològic





Situació actual dels embassaments