Nuestra mejor seguidora, Maite Burjados
 Idioma Castellano
Aquesta obra està sota una 
llicència Creative Common

Estació Meteorològica de
Tiana - La Conreria




Bo-Rox Wetter Topsites List

Sígueix-nos a:
 
 
SECCIONS
 
Inici
 Avis legal
 Pàgina principal

QUI SOM? 

 Coneix Badalona, la nostra ciutat
 Estadístiques de la nostra web
 Activitats 
 Mitjans de comunicació

 TEMPS ACTUAL I PREVISIONS 

 Situació actual
 Previsions meteorològiques
 Dades meteorològiques
 El pronòstic de l'aficionat
 Previsió marítima
 La nostra Estació Meteorològica
 
Dades actuals del día
 Gràfiques
 Webcams
 La finestra astronòmica

PER APRENDRE METEOROLOGIA

 La frase meteorològica del día
 Per a què serveix?
 Aprenent a llegir: NÚVOLS
 El meravellós món dels fenòmens
 òptics
 Tempesta! Què he de fer?
 Dites infalibles
 Diccionari de termes  meteorològics
 Simbols meteorològics
 Rècords meterorològics
 Meteo-Música
 Jocs de Meteorologia
 El Racó dels Satèl·lits
 La Pinacoteca de Divulgameteo

FOTOS  I VIDEOS

 Galerías fotogràfiques
 Foto d'impacte
 Concurs Calendari
 Videos i PPS

Nuevo canal de Naturaleza y Medio Ambiente NATURALESA I MEDI AMBIENT

Associació Ecometta
Concurs Ecometta
La finestra de la naturalesa
La finestra submarina
Coneixent Món

 AMICS DE LA WEB















     



























































































































































































 







 
























 























 




























































































































 


















































PER A QUÈ SERVEIX?

Secció proposta per Carmen Benito i publicada per primera vegada l'1 d'abril de 2006
Renovada i actualitzada el 24 de maig de 2020. S'han afegit infinitat de gràfics, vídeos i documents didàctics, així com enllaços a nombroses pàgines web de referència. Finalment, s'ha dotat a la secció d'un índex alfabètic per facilitar les recerques.

Llistat de continguts per ordre alfabètic:

Altímetre

Anemocinemògraf

Anemòmetre

Anemòmetre d'ultrasons

Aspiropsicròmetre

Barògraf

Baròmetre aneriode

Baròmetre de mercuri

Calamarsòmetre

Data-Logger

Estació meteorològica automàtica

Evaporímetre de Piché

Flowcapt

Gàbia meteorològica o abric meteorològic

Heliògraf

Higròmetre

Higròmetre del frare o Higroscopi

Instruments meteorològics de Museu

Mareòmetre o mareògraf

Nefoscopi de mirall

Penell

Piranòmetre

Pluviògraf

Pluviògraf d'intensitat de Ramón Jardí

Pluviòmetre

Pluviòmetre automàtic

Psicròmetre

Recol.lector de boira

Tanc d'evaporació o Evaporímetre

Termohigrògraf

Termòmetre de màximes i mínimes o de Six-Bellani

Termòmetre oficial de màximes

Termòmetre oficial de mínimes

Termòmetres de Subsòl o Geotèrmics

Termòmetres oficials

Unidatats de mesura de la temperatura


Baròmetre aneroide

Aparell que serveix per mesurar el pes de l'aire que ens envolta. Aquest pes s'anomena presió atmosfèrica i no és uniforme ja que hi ha llocs de presió més elevats que d'altres. Per regla general es diu que la presió normal, és a dir, que no és ni alta ni baixa, és de 1.013 hectopascals (mesura internacional equivalent als mil·libars). Quan la presió està per sobre d'aquesta quantitat diem que tenim Anticicló, és a dir, altes presions i això, normalment, és simptoma de temps estable (sol, vents en calma, boires,inversions tèrmiques, mar de núvols, etc.). En canvi, quan la presió està per sota diem Borrasca o baixa presió, que és simptoma de temps inestable (possibilitat de pluges, tempestes, vents forts,etc.)

El més important per els excursionistes i els aficionats és la velocitat de les variacions. Si el baròmetre cau de forma brusca (uns quants graus en un sol dia o en poques hores) tindrem fortes tempestes, xàfecs i vent fort (marejada a la mar) en un curt període de temps. En canvi, si ho fa a poc a poc tindrem pluges continuades durant uns quants dies. Si el baròmetre roman  diversos dies sense moviment és senyal de bon temps. Aquest aparell va començar a utilitzar-se el segle XVI.


 

Baròmetre de mercuri

Aparell ideat i construït per Torricelli l'any 1.643. Aquest instrument va demostrar la existència de la presió atmosfèrica i serveix per el mateix que el baròmetre aneroide. Torricelli va trobar el valor d'aquesta presió al verificar que equivalia al pes d'una columna de mercuri de 760 mm d'altitud en estat d'equili bri. 760 mm de mercuri equival a 1.013 hectopascals. Vídeo de l'experiment

Curiositat:

L'atmosfera exerceix sobre tots els cosos de la terra una presió que es diu presió atmosfèrica. Qualsevol persona soporta, doncs, aproximadament, una presió de 17.000 kg que no l'aixafen per estar compensada en tots els sentits i estar contrarrestada per la presió dels fluids que formen l'organisme.
- Artícle relacionat -

Altímetre

Baròmetre aneroide amb la escala graduada en metros. Serveix  per saber la altitud a la qual ens trobem quan, per exemple, pugem una muntanya. La presió atmosfèrica baixa quan pugem i puja quan baixem. 

Interesant saber que cada 8 metros la presió varia 1 mil·libar i que tindrem que ajustar l'altímetre ajudant-nos dels cartells que tobem per la ruta, ja que, com és un baròmetre, també varia per les condicions meteorològiques (Borrasca o Anticicló).


Termòmetre Six-Bellani o de màximes i mínimes  


El termòmetre serveix per mesurar la temperatura de l'aire que ens envolta. Però si volem saber a quina temperatura hem arribat durant el dia i fins quant ha baixat durant la nit haurem d'adquirir aquest aparell. El mercuri empeny unes barretes de ferro que queden suspeses en el lloc on hem tingut la màxima (a la dreta) i la mínima (a l'esquerra). En els termòmetres actuals no s'utilitza el mercuri i per fer tornar les agulles a la seva posició, s'ha de prémer el botó central.

En els antics termòmetres de mercuri posicionàvem les barretes de ferro mitjançant un imant per a un nou mesurament.





Termòmetres oficials de màximes i mínimes

Els termòmetres de màxima i mínima oficials són els que es col·loquen a l'interior de la gàbia merteorológica.

Full de divulgació sobre l'observatori agrometeorològica

Termòmetre oficial de màxima


El que ens indica la màxima temperatura del dia està compost de mercuri. Es tracta d'un element químic que es dilata amb la calor. A l'estar tancat dins d'un tub de vidre, puja fins arribar a la màxima. Perquè no baixi, a el tub de vidre se li ha fet un petit estrangulament, ajudat d'una posició horitzontal lleugerament inclinada.



Un cop apuntada la màxima, s'agita el termòmetre per tornar-ho a la seva posició original (es diu posar-ho en estació), com feien els nostres pares amb els antics termòmetres utilitzats per mesurar la febre.









Exemple de danyk.cz:  -------------------->
La temperatura actual és de 24 ° C, la temperatura mínima registrada és de 21 ° C



Termòmetre oficial de mínima

El termòmetre oficial de mínimes està compost d'alcohol. Això és així, perquè si posem un altre líquid podria congelar-se i trencar-se el termòmetre. L'alcohol, al tenir un punt de congelació de -130ºC (-38,9ºC el mercuri), és idoni per els mesuraments extremes de fred.

En aquest alcohol flota una agulla metàl·lica o índex que quan la temperatura descendeix, l'agulla baixa fins que es produeix la mínima. Quan la temperatura torna a pujar, l'agulla es queda flotant assenyalant la mínima. Es llegeix observant l'extrem que mira cap al bulb. Per tornar-ho a la seva posició (es diu posar-ho en estació), com és de metall, serà suficient un imant per acompanyar-la a la seva posició inicial (també es pot fer posant-ho en  vertical, caient l'agulla per gravetat)
. Font d'informació.



 

Ubidades de medida de la temperatura
Si quereis convertir una mesura de temperatura a qualsevol altra unitat de de les citades anteriorment: polsa aquí.


Temes relacionats amb la sensació de calor i fret:

Índex de fret

Índex de xafogor
   
Unitats de mesura de la temperatura


                            FUSIÓ             EBULLICIÓ

CELSIUS (ºC)              0                       100

FARENHEITH (ºF)         32                      212

KELVIN (ºK)                    ºC = ºK - 273

RANKINE                    sumar 459,67 a la escala farenheith

RÉAMUR                      0                        80
El conversor de Dan:

Converteix de celsius a farengeith o viceversa amb el convertidor creat per DAN. Descàrrega i guarda l'arxiu clickant sobre la imatge:





Termòmetres de subsòl (Geotermòmetres)


Els termòmetres de subsòl serveixen per conèixer la temperatura sota terra i són de gran utilitat per a l'agricultura. A l'extrem de dalt hi ha el termòmetre, a què li segueix un tub prim acabat en punta per clavar-lo a la terra. Habitualment mesuren profunditats de 5, 10, 20, 50 i 100 cm per sota de la superfície, si bé és possible realitzar-les també a altres profunditats. En els observatoris meteorològics també es col·loca un termòmetre arran de terra i un altre a uns 50 cm sobre la superfície.

En l'actualitat aquests termòmetres, en molts llocs s'han substituït per uns sensors de resistència Pt100 encapsulats en un tub d'acer inoxidable.



Una de les moltes aplicacions reals de saber la temperatura a aquestes profunditats

Els mesuraments d'aquests termòmetres es faciliten, entre molts altres organismes, als agricultors. Si les tempertauras mesures en aquests termòmetres baixen per sota dels 0ºC i hi ha poca humitat, es poden produir gelades negres que mata als cultius. Per això és vital, conèixer aquesta informació.







Higròmetre

Instrument que seveix per  determinar el grau d'humitat existent a la atmosfera. Quan tenim boira l'higròmetre marcarà pràcticament el 100% d'humitat (ambient humit). Quan tenim vent del nort, sense recorregut marítim, la humitat estará al voltant del 15% (ambiente sec).











Higròmetre del frare o Higroscopi

Alguns li deiuen el meteoròleg més antic del món. Aquest mètode de predicció meteorològica va ser creat el 1894 per Agapito Borràs Pedemonte, originari de Calella (Maresme).

Encara que molta gent pensa que és un baròmetre que ens anuncia els canvis de el temps, en realitat és un higròmetre. El seu funcionament és molt curiós ja que al seu interior hi ha un cabell que s'estira o s'encongeix d'acord amb l'alta i la baixa humitat. Aquest cabell, hàbilment instal·lat, fa moure la vareta i la caputxa de frare, avisant-nos de temps sec o humit. Algunes vegades quan plourà augmenta la humitat ... el frare encerta. Altres, arriba la boira, alta humitat ... el frare no encerta perquè no plourà.

Vídeo explicatiu




Psicròmetre

Instrument que serveix a l'igual que l'higròmetre per determinar el grau d'humitat existent en l'atmosfera. Està constituït per dos termòmetres ordinaris, un dels quals amb el dipòsit recobert amb una mussolina amarada d'aigua. Com l'aire no sol estar completament saturat de vapor d'aigua, la temperatura del termòmetre humit serà inferior a la del termòmetre sec i la diferència augmentarà al disminuir la humitat relativa del lloc. Mitjançant una taules psicromètriques podem saber la humitat relativa de l'aire tenint en compte la diferència entre el termòmetre sec i l'humit. Per veure aquesta taula prémer el link: Taula psicromètrica.

L'explicació de l'aparell la pots veure clicant sobre la imatge. La font és:
http://meteo.fisica.edu.uy/  
Didáctico en pdf

Aspiropsicròmetre

Quina paraula tan rara!. Però és molt facil...El Psicrómetre funciona bé però quan el vent està en calma algunes vegades dóna valors erronis. Per això es va inventar aquest aparell que, de fet és un psicrómetre però duu incorporat un ventilador que fa que es generi un corrent d'aire artificial. 


Curiositat: el ventilador ho acciona un mecanisme de corda que funciona durant 10 minuts com a màxim...suficient per a prendre un mesurament correcte



















Anemòmetre

 
Instrument que serveix per mesurar la velocitat del vent. Unes cassoletes a manera d'hèlix giren segons la força del vent que les mou. L'escala que ens numera de calma a huracà es diu escala de Beaufort. La conseqüència al mar són les ones. L'escala de Douglas numera de mar plana a mar enorme les ones.

 
Escala de Beaufort  Escala Douglas

Efectes del vent, seguint la escala de Beaufort, sobre els objectes a terra

 Escala de huracans de Saffir-Simpson  Escala Fujita de Tornados

     




Anemòmetre d'ultrasons

Instrument que serveix per mesurar la velocitat i la direcció del vent. Fa de anemòmetre i penell alhora i és molt utilitzat en climes freds ja que l'anemòmetre de cassoletes pot quedar aturat per culpa de l'acumulació de neu.

Tenen moltes formes diferents segons les marques i la qualitat però tots tenen la mateixa comesa.










Penell

Instrument que serveix per assenyalar la direcció del vent (d'on ve). Alguns penells incorporen l'anemòmetre a la part davantera com es veu a la foto de l'esquerra. A sota podem veure el nom dels vents predominants i locals més importants d'Espanya.




 




 

El pluviòmetre ha de ser instal·lat correctament, com tots els instruments meteorològics, perquè les lectures siguin correctes i comparables amb tots els observatoris. Per això hi ha unes normes establertes per l'Organizació Meteorológica Mundial per la qual s'han de regir tots els observatoris meteorològics de l'món.
Pluviómetro

Instrument que serveix per mesurar la quantitat d'aigua de pluja que cau en un lloc determinat. El Pluviòmetre de l'esquerra és l'anomenat Hellmann i és el més tradicional i usat. Va ser afavorit i homologat com a instrument prototip per l'Institut Nacional de Meteorologia (Actual AEMET Agència Estatal de Meteorologia).

L'aigua de la pluja cau dins de l'atuell. Hem de buidar la proveta i mirar el nivell. Com està milimitrada, cada mil·límetre és 1 litre per metre quadrat. Si hi ha més aigua de la que cap en la proveta, haurem omplir-la, apuntar els mil·límetres, buidar-la, repetir l'operació d'ompliment i buidatge tantes vegades com sigui necessari i anar sumant les quantitats.


             

 
Artícle molt interessant del nostre amic José Miguel Viñas de Divulgameteo




 




Pluviòmetre automàtic

Instrument que serveix per mesurar la quantitat d'aigua de pluja que cau en un lloc determinat de forma automàtica. Es connecten a un ordinador, on registra les dades de forma contínua. Aquests instruments permeten mesurar també la durada, el ritme i la intensitat de les precipitacions gràcies a un sensor de balancí que porta dins. Cada bolcada de l'balancí és 1 litre/m2. Com més ràpid faci les bolcades, major intensitat de la pluja.



















Exemple:

La cartolina de tardor el sol l'ha cremat efectivament durant unes 6,8 hores. Si hi ha núvols, la lupa no crema la cartolina. 





Heliògraf

Instrument que serveix per mesurar el temps d'insolació, és a dir, comptar les hores que ha lluït el sol a determinat lloc durant un dia. El model més difós és el heliògraf de Campbell-Stokes (foto de l'esquerra), consisteix en una esfera de vidre d'uns 10 cm de diàmetre que es comporta com una lent convergent (lupa per als amics / gues). El sol, quan travessa la lent, crema una cartolina registradora i ens diu quantes hores de sol hem tingut a el dia.

Com podreu observar, hi ha cartolines de diferents mides segons l'estació de l'any. Això es fa perquè d'hivern a estiu varien el nombre d'hores de sol durant el dia.







 

Piranòmetre

També anomenat radiòmetre és un instrument que serveix per a amidar l'energia que ens arriba del sol en forma de radiació electromagnètica (Watis/m2). Normalment hi han dos aparells. Un recull la radiació global i un altre la difusa però en el cas de l'aparell de la foto (de l'estació de Meteosort de Ramón Baylina) recullen les dues gràcies al parasol que impedeix que el sol doni directament sobre la cèl·lula captora captant solament la que entra pels costats. Tant el Heliògraf com el Piranòmetre s'han tornat indispenables des que s'estan utilitzant les energies renovables.


Evaporímetre de Piché

Actualment desaconsellat per l'Organització Meteorològica Mundial ja que no amida de forma real i fiable l'evaporació. És com un tub de assaig graduat penjat del revés i tapat amb un paper assecant en el seu extrem. Igual que el tanc d'evaporació amida quanta aigua s'ha evaporat al descendir el nivell de l'aigua . Aquest instrument s'ha de col·locar a la garita meteorològica i no es pot utilitzar a l'hivern a causa de les baixes temperatures.




Tanc d'evaporació o evaporímetre

Es tracta d'un tanc ple d'aigua. Serveix per saber, en absència de pluges, quanta aigua s'ha evaporat. I això es pot saber gràcies al fet que a l'evaporar-se, baixa el nivell de l'aigua del tanc. Mesurant aquest descens podem dissenyar plans de reg i determinar el balanç hídric d'una regió, per exemple. Per això aquests tancs solen estar en observatoris agrometeorològiques i són de vital importància en climes amb els recursos hídrics limitats.

En els observatoris meteorològics, quan s'anota el descens de nivell, també s'apunta la temperatura de l'aigua de l'estany (mitjançant un termòmetre de màximes i mínimes que s'instal·la a aquest efecte) i la mitjana de vent a 50 cm. de terra de les últimes 24 hores.







Gàbia meteorològica o abric meteorològic

Podem tenir molts aparells però si no els tenim ben ubicats, ens donaran dades incorrectes. Per això es va inventar la garita meteorològica. Tots aquells instruments que no hagin d'estar a la intempèrie s'han de col·locar aquí.


L'organització meteorològica mundial (OMM) recomana que les garites han de ser:
  • De fusta, pintada de blanc i esmaltada per reflectir bé la radiació.
  • Amb bona ventilació.
  • El sostre sol ser doble, amb circulació de l'aire entre els dos teulades per evitar l'escalfament de l'aire quan la radiació és molt intensa.
  • La porta ha d'estar orientada a nord en el nostre hemisferi, per evitar que a l'realitzar les observacions dels raigs solars incideixin sobre els instruments.
  • Amb teulada inclinada per deixar escórrer l'aigua de pluja i neu.
  • Les potes a més de servir de suport han d'estar subjectes a terra i a una alçada de 1.20 metres de la seva base interna.
  • Una llum freda a l'interior és molt convenient.

Curiositat: Saps que té a veure una gàbia meteorològica amb un tresor pirata?

Les gàbies meteorològiques es diuen en anglès gàbies Stevenson (Stevenson screen) en honor del seu inventor, pare del famós Robert Louis Stevenson, autor de "L'illa de l'tresor". Font: Tiempo.com


Estació meteorològica automàtica Davis Vantage Pro 2 que actualment tenim instal·lada a Tiana-La Conrería




Més exemples d'estacions automàtiques. Aquesta és a l'Antàrtida.



Estació meteorològica automàtica

Actualment hi ha molts models d'estacions meteorològiques automàtiques que registren dades constantment i elaboren gràfiques i estadístiques amb gran quantitat d'informació. La proliferació d'estacions i la facilitat de transmetre dades per internet, ha facilitat l'ampliació de forma exponencial de la presa de dades. Les estacions meteorològiques automàtiques serveixen per registrar de manera automàtica i constant les diferents variables de temperatura, humitat relativa, pressió atmosfèrica, velocitat i direcció de vent, radiació solar, etc. Gràcies a aquestes dades s'elaboren prediccions meteorològiques i models numèrics per a estudis climàtics.

Dins de les estacions automàtiques estan les boies oceà-meteorològiques. Ofereixen dades meteorològiques automàticament de forma constant gràcies a plaques solars.



Data-logger

Aparell que serveix per emmagatzemar dades (valors de mesurament). És molt utilitzat en les estacions automàtiques per a poder enviar les dades dels sensors encara que tanquem l'ordinador.







Flowcapt

I això que cosa és?... En algunes estacions meteorològiques de muntanya podrem observar una barra vertical que sembla que sigui per aguantar una estació meteorològica. Es tracta d'un sensor que serveix per mesurar el transport horitzontal de la neu en superfície, entre d'altres variables. Tenen 2 sensors, un entre 0 i 1 metre d'alçada i un altre d'entre 1 a 2 metres que fan una aproximació de la quantitat de neu que el vent transporta en aquestes dues alçades. Aquesta dada es mesura en grams per metre quadrat i segon (g / m2s), per tant, ens donarà una idea aproximada de la quantitat de neu que el vent mou (en grams), i que travessa cada segon per una superfice d'1 metre quadrat. Les dades es poden consultar a: www.nivometeo.com.

Els Flowcapts serveixen de suport, juntament amb altres instruments, per poder predir millor el risc d'allaus i la intensitat de les nevades i de vent.
Relacionat amb la neu una bona utilitat: Taula per al càlcul de la cota de neu.

                 

Estación de monitoreo de Tsunamis. Mide las variaciones del nivel del mar u océano
Mareòmetre o mareògraf 

Mareòmetre o mareògraf és l'aparell que serveix per mesurar o registrar les marees (pujades i baixades del nivell del mar), se sol situar en les entrades dels ports per orientar i informar als vaixells de la disposició de calat existent (quants metres de profunditat). Formen part de les xarxes de meteorologia i oceanografia per a l'ajuda a la navegació marítima. (Com són per dins)

Tipus de mareògrafs:

Mareògraf Aanderaa, anomenats també mareògrafs de pressió, obtenen el nivell del mar a partir de la mesura de la pressió hidrostàtica. Aquesta mesura aquesta influenciada per la pressió atmosfèrica i és necessari, tret que el propi mesurador ho realitzi, efectuar la correcció corresponent.

Mareògraf Sonar, anomenat també acústic SONAR usa el principi de mesurament de distància pel ressò d'un so. Sol estar compost per un emissor - receptor d'ultrasons col·locat a una distància de la superfície de l'aigua i mitjançant el mesurament del temps que triga a arribar el ressò d'un senyal que ha manat determina el nivell de la marea. Aquesta dada, juntament amb la data i l'hora és guardat o enviat a un sistema d'anàlisi.

Ejemplos: mareògraf de la Plaça de Sant Marcos -
mareòmetre de Portugalete - Radar Miros  - Radar Vega - Acústic SRD

També serveix per generar alertes de tsunamis. Sens dubte un aparell molt important

ALGUNS INSTRUMENTS METEOROLÒGICS QUE INCORPOREN GRÀFICA
Els seus nom es componen del nom de l'instrument afegint a la terminació "GRAF"
Barògraf

Aparell que serveix per visualitzar en forma de diagrama (Barograma) les variacions de la pressió atmosfèrica de forma contínua.


Artícle de divulgameteo




Termohigrògraf

El termohigrògraf serveix per a registrar en un gràfic les variacions de la temperatura i la humitat relativa de l'aire. És important saber les màximes i les mínimes i a quina hora es produeixen.

Curiositat

L'agulla que assenyala la humitat relativa de l'aire puja o baixa gràcies a cabell humà, prefentemente de dona rossa, de raça eslava o nòrdica. S'ha comprovat, després d'analitzar molts tipus, que és el que millor s'estira i es contrau amb la humitat, característica que s'aprofita per moure l'agulla que marca al corró. També s'utilitza el pèl de la crinera d'el cavall.

Anemocinemògraf

No més pronunciar-ho sembla un embarbussament ..Anemo què ...?. Però aquest aparell serveix per al mateix que l'anemòmetre i el penell, amb la diferència que porta un aparell més que registra en forma de gràfica en un paper, les variacions de la velocitat i direcció de vent. Ho fa mitjançant dues plomes, una blava i una vermella entintades que dibuixen en el paper.





Pluviògraf

És un pluviòmetre que gràcies a un mecanisme serveix per registrar la quantitat de precipitació que ha caigut, a quina hora i dia ho ha fet i la intensitat de la precipitació, és a dir, quant temps ha caigut.

El tambor on es posa el full mil·limetrat on es registren aquestes dades, gira constantment gràcies a un mecanisme de rellotgeria a què se li ha de donar corda.











Fuentes:  Universidad Politécnica de Cataluña  
Òscar Saladié Borraz  


Vídeo de una conferencia sobre Ramón Jardí

Pluviògraf d'intensitats de Ramon Jardí
Curiositat de l'Observatori Fabra de Barcelona

Ramon Jardí i Borràs (Tivissa, 13 de novembre de 1881-5 de juny de 1972) va ser un meteoròleg, astrònom i sismòleg català. Va ser el que va dissenyar aquest pluviògraf.

És un enginyós aparell que es va dissenyar per a registrar el règim pluviomètric, inicialment de Catalunya però que va acabar estenent-se a nivell mundial. El 1921 el llavors president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, va expressar a Eduard Fontserè, la seva inquietud respecte a la necessitat d'aconseguir un mètode per poder registrar la intensitat de la pluja caiguda, el detonant va ser un gran aiguat caigut a Barcelona en aquells dies, com a conseqüència, Fontserè va encarregar a Ramon Jardí la construcció d'un pluviògraf que pogués deixar un registre d'aquesta pluja caiguda. Abans d'acabar l'any 1921, estava ja funcionant al Servei Meteorològic de Catalunya, el Pluviògraf d'intensitats dissenyat pel doctor Jardí, que més endavant seria fabricat en sèrie per les empreses Richard (París) i Casella (Londres). Malgrat haver-se fabricat bastants unitats només queda en funcionament a tot el món el que es troba a l'Observatori Fabra de Barcelona.


Gràcies a el disseny de el doctor Jardí, i a l'activitat ininterrompuda de l'Observatori Fabra, Barcelona ha pogut tenir el registre d'intensitats de pluja quasi-instantània d'un període complet, que és el més llarg de el món (més de 80 anys).

+Informació


CURIOSITATS

Foto y artículo de Habana Radio  
Nefoscopi de mirall

Instrument que permet observar el moviment del núvol per la seva reflexió en el mirall. Era utilitzat per determinar el percentatge de nuvolositat dins de la volta del cel i per determinar la velocitat de vent en el cel calculant la velocitat dels núvols a el passar d'un quadrat a un altre de la reixa. És un aparell que ja pràcticament no s'utilitza.

Hi han nefoscopio amb diferents formes.

 

Nefobasímetre


El nefobasímetro - conegut en el món aeronàutic com "pinchanubes" - és l'aparell que utilitzen en els aeroports per conèixer l'altura de l'anomenat "sostre de núvols"; una dada de gran importància per a les operacions d'enlairament i aterrizajel.




















Calamarsòmetre

Qui no s'ha preguntat alguna vegada com es mesura la mida de la calamarsa?... Doncs amb el calamarsòmetre ... així de fàcil. Aquest aparell serveix per saber, entre altres dades la mida de la calamarsa que ha caigut en una zona determinada.

El desenvolupament i primer ús del calamarsòmetre es va produir en Schleusener and Jenings (1960), quan es va dissenyar una placa de styrofoam coberta amb una làmina d'alumini (per evitar la seva exposició a la intempèrie). A partir d'ella es poden mesurar els impactes realitzats per la calamarsa, dels quals és possible extreure, després de ser analitzada la placa, informació de la mida de la calamarsa, la seva energia cinètica (profunditat de l'impacte), el nombre d'impactes, la massa total de calamarsa precipitada, l'àrea de la pedregada, entre d'altres.


 
























Recol·lector de boira

Aquí no es menysprea res...Ens sorprendríem de comprovar la quantitat de litres d'aigua que recullen aquestes xarxes capturadores de l'aigua de la boira. (El 14 d'agost de 2000, una pantalla atrapaboires (recol·lectors de boira) d'un metre quadrat de superfície, localitzada a la península d'Anaga, al NE de la illa de Tenerife, va permetre la recollida de 62,5 l/m2 d'aigua procedent exclusivament de la boira) Serveixen per a aprofitar aquestes partícules minúscules d'aigua que suren en l'aire saturat d'humitat. Les gotes d'aquesta boira queden atrapades per la malla i, a poc a poc, van augmentant la seva grandària fins que adquireixen el suficient com per a caure per acció de la gravetat a un recol·lector d'aigua. A través d'un canaló aquesta aigua arriba a un dipòsit. En moltes zones de Lleida ja han instal·lat moltes d'aquestes xarxes. Altra forma d'aconseguir aigua per a moments de sequera.

Fa 30 anys, el meteoròleg canadenc Robert Schemenauer es va parar a pensar en com era possible que sobrevisqués la vegetació selvática d'algunes zones del món on amb prou feines plovia. I es va adonar que ho feia gràcies als bancs de boira. A imatge i semblança de la naturalesa, va dissenyar unes malles de fil capaços de recollir l'aigua de la boira i proveir a poblacions senceres. En l'actualitat, hi ha pobles en l'altiplà sud-americà l'única aportació del qual d'aigua procedeix de la recollida de la boira gràcies a aquestes malles fetes amb fils de polipropilè   Font de la informació     Gràfica de Funcionament


INSTRUMENTS METEOROLÒGICS DE MUSEU

Altres instruments meteorològics de Museu facilitades pel Institut Geogràfic Nacional

 

Podeu veure més instruments a la Col·lecció