 |
 |
 |
 |
 |
|||
| EL
RACÓ DELS SATÈL·LITS Des l'1 de setembre de 2010 El Radioaficionado, Jordi Mas - EA3AGY - és el col·laborador que ens va proposar aquesta secció i que ens va aportar una valuosa informació. Volem dedicar aquest espai als amants del món dels radioaficionats i la seva important aportació a la Meteorologia i a la seva extraordinària importància en la comunicació davant desastres naturals, entre d'altres. |
|
| Satèl·lits. La tecnología
que ens envolta |
|
ÍNDEX DE TEMES TRACTATS EN AQUESTA SECCIÓ |
|
| Introducció i
història dels
satèl · lits |
Satèl · lits
polars 1a Part |
| Fotos
de satèl · lit
d'alta resolució |
Arxiu d'imatges
EXCLUSIVES |
Veure la Terra des de l'espai és un veritable privilegi i un tresor per a la vista. Anem a viatjar des de la ISS (Estació Espacial Internacional), que igual que els satèl·lits, orbita en l'espai com a plataforma d'investigació. És la casa dels científics que hi viuen. Les imatges estan a càmera ràpida i en elles podrem veure els llums de les ciutats, les llampeguejants tempestes, aurores boreals, etc. |
|
| L'huracà Ophelia Aquesta animació mostra l'extensió
dels incendis forestals que van castigar Portugal el 15 i 16 d'octubre
de 2017, juntament amb l'empremta de l'ex huracà Ophelia en Eire i el
Regne Unit. També es veu en l'animació del 17 d'octubre el gran fum
dels incendis forestals, que van cobrir els Països Baixos, Bèlgica, el
nord d'Alemanya, parts dels Estats bàltics i fins i tot van penetrar a
Rússia. Les imatges RGB de color natural utilitzades en aquesta
animació es capturen de d'el satèl·lit Meteosat-9 d'EUMETSAT en una
òrbita geoestacionària a 36,000 km sobre la Terra. En aquest esquema de
color, els núvols d'aigua amb petites gotes tenen una gran reflectància
en els tres canals i, per tant, apareixen blanquinoses, mentre que els
núvols de neu i gel apareixen cian perquè el gel s'absorbeix fortament
al NIR1.6 (no vermell).
|
|
| Trio
de tempestes Tempestes tropicals Peipah, Ita i de curta durada Ivanoe (00:00 UTC 2014.04.01 - 07:00 UTC 2014.07.04) preses des dels satèl · lits meteorològics geoestacionaris de EUMETSAT (Meteosat-7) i l'Agència Meteorològica del Japó (MTSAT-2) |
Pols del Sàhara transportat per Europa
des 06:15 UTC de l'1 d'abril a 08:15 UCT el 2 d'abril de 2014. |
| Espectacular animació de les imatges del satèl · lit GOES dels tornados els EUA. els dies 27 i 28 abril 2014 | Aquesta magnífica visualització dels vols dels avions, es crea a partir de les dades de vol reals que van ser preses en 1 sol dia de juliol de 2013. Queda clara la intensitat de vols a Europa des del Regne Unit. Cada punt en moviment són centenars de persones solcant els nostres cels cada dia. |
| LA TERRA. WEBCAM EN DIRECTE
DES DE LA ISS - (Estació Espacial Internacional) Pots seguir la posició del satèl·lit clicant AQUÍ |
|
 Per Jordi Mas Històricament,
els fabricants de satèl·lits meteorològics en orbita polar
havien estat les dues grans potències Estats Units i Rússia, posteriorment es va afegir
també Japò. Europa,
gestionada per El
coneixement
dels resultats i conseqüències meteorològiques s’han
convertit, ja fa anys, en un factor de capital importància per les
humans i,
perquè no dir-ho, per la economia mundial. En la dècada dels anys 90,
diferents
canvis politics, econòmics i tecnològics van propiciar el que Europa
decidís
construir i tenir en òrbita el seu propi sistema de satèl·lits en
orbites
polars. La mateixa necessitat de adquirir dades, i com més millor, va
fer
desenvolupar una nova família de satèl·lits, abandonant la idea
continuista que
al principi es pensava. Es va crear la nova família dels anomenats
METOP, el
primer va ser llençat en 2006 i el segon el 2012, els dos estan
plenament
operatius, un tercer serà llençat en el 2018.
Naturalment, el repte de poder rebre i veure les seves imatges va aparèixer des de el primer dia però els problemes tècnics van néixer al mateix moment. La banda de radiofreqüència utilitzada era la mateixa que feien servir els americans NOAA, rusos METEOR i japonesos Fengyun, per tant el sistema bàsic primari de antena, seguiment, amplificador, etc era compatible però el sistema de descodificació i processat de les dades era totalment diferent. Com ja he comentat, la necessitat de aprofitar al màxim aquestos “ocells” i la quantitat de dades que es poden arribar a mesurar avui en dia es tant gran, que el sistema per poder emetre’ls va ser modernitzat arribant a la important tassa de enviament de dades de 666 Kilobits/seg del sistema antic HRPT, fins a 3,5 Megabits/seg de aquestos nous Metop. Aquesta nova modalitat es va anomenar AHRPT (Advanced High Resolution Picture Transmission). La solució tecnològica va ser el passar de un sistema de emissió Bi Phase a un de Quadratura de Phase.
Seqüència durant el
seguiment, recepció i visualització, en temps real,
de un satèl·lit en alta resolució digital
HRPT, en aquest cas es tracta del METEOR N- L’altre
important
diferencia entre els dos sistemes digitals es que en aquest nou
sistema, dins
de la enorme riuada de dades que es reben (3,5 Mb/s) i tenim nombroses
altres
dades tècniques junt amb les de les imatges. Va ser una feixuga i
llarga tasca
del meu amic
 Seqüència durant la recepció i primera desmodulació utilitzant un modem professional de segona ma. En pantalla tenim el nivell de senyal rebut.
Ha estat també molt
pesat i llarg el trobar un de aquestos desmoduladors QPSK de segona ma,
els
nous son impossibles, feliçment a Ebay es troba de tot. Com ja he
comentat,
tota la part de RF es la mateixa que en el sistema utilitzat fins ara.
En total
des de que es reb tot el senyal fins que puc tenir la imatge complerta
passen
uns 25 minuts amb un únic ordinador de darrera generació treballen
sense parar.
 Imatge ja processada del METOP-B. Està en format de tres colors RGB. Clica per veure-la a gran format  Sembla que va ser ahir, però aquí teniu una mostra de com ha evolucionat la tecnologia, aquesta és una imatge d'un satèl · lit rus tal com ho rebia a casa fa 30 anys! |
|
Fotos de satèl·lit en alta resolució El 28 octubre 2011 vam tenir moviment meteorològic. El nostre amic Jordi Mas ens va fer arribar aquesta meravellosa imatge del moment en què el centre de la Borrasca es dirigia a la Mediterrània passant per Bilbao. També ens comenta una curiositat. Primer vegem la foto:  Si us fixeu bé en la preciosa imatge, podreu comprovar que en l'hemisferi nord hi ha fins a 3 Borrasques girant en sentit contrari a les agulles del rellotge, No obstant això en l'hemisferi sud hi ha unes altres però giren en sentit contrari.   És l'efecte físic que afecta a les Borrasques i als Anticiclons. És el denominat efecte de Coriolis Aquí podem veure un interessantíssim experiment pràctic de com afecta aquesta força a la forma de girar l'aigua en caure per qualsevol desguàs. Per acabar us deixem una animació d'imatges de com s'han mogut els núvols en el món en els últims 3 dies, facilitada per Intellicast A veure si descobriu els girs de les Borrasques i Anticiclons: 
****************************************************************************************************************
El 30 d'agost de 2011 · USGS ens mostra un nou mosaic de la Badia Chesapeake. Usant sis Landsat 5 es van aconseguir imatges pràcticament sense núvols entre juliol de 2009 i 2011. És un mosaic bell, sense costures de la regió de Badia Chesapeake. Sens dubte una imatge per quedar-nos amb la boca oberta durant una bona estona.  Fuente: NASA 1ª imatge rebuda per Jordi Mas del satèl·lit Meteosat de segona generació, el MSG  Seguint amb la llarga trajectòria que Jordi s'ha proposat, li faltava poder rebre el sistema del Meteosat de segona generació, el MSG, totalment digital. L'antic analògic va ser desconnectat i eliminat. Va poder rebre les seves imatges durant 15 anys.  El "paquet" d'imatges que rep diàriament són dels satèl·lits geoestacionaris; Els americans del centre i oest "GEO"; l'europeu Meteosat 9; sobre l'Índic el Meteosat 7 (que estava antigament sobre Europa i que va ser traslladat), el FY2 sobre Japó i finalment el MTSAT que està sobre Austràlia. Estan en òrbita equatorial, a 36.000 km d'altura, la qual cosa permet tenir la imatge completa de tota la Terra i pràcticament de tots els continents. Les imatges rebudes en diferents franges horàries permeten visions en banda visible, vapor d'aigua i llum infraroja. Jordi té un únic ordinador d'última generació dedicat a aquesta labor, a més d'una altra antena en el terrat. Després de l'obtenció de l'autorització i permisos pertinents, Jordi ens envia la primera imatge rebuda amb el nou satèl·lit que és d'una qualitat impressionant i demostra lo petita que és la Terra. Ens mostra tota Europa i Àfrica en plena foscor (és de nit) i el reflex del sol sobre Amèrica (per a ells llum de tarda). L'altura del reflex sobre la línia imaginària de l'Equador ens dóna una idea que és estiu en l'hemisferi nord i hivern en l'hemisferi sud. Va ser pressa el passat 18 de juny de 2011 a les 21:00 hores UTC ************************************************************************ |
|
Introducció e història Els satèl·lits són uns artilugis creats per l'home que llancem a l'espai carregats de sofisticats sistemes per poder captar tot tipus d'imatges i dades del nostre planeta des de l'exterior. Ens vam adonar que la lluna donava voltes cada dia al voltant de la Terra sense caure i sempre girant al voltant nostre, com posada en una corda imaginària. Diem que la lluna orbita (gira al voltant de...) a la Terra. Així que si la lluna ho feia, perquè no intentar-ho amb els satèl·lits?...i així va ser. No puc imaginar-me la cara de les persones que l'1 d'abril de 1960 van poder veure la nostra benvolguda Terra des de l'espai per primera vegada:, una fita històrica que va donar una bolcada als sistemes de predicció del temps atmosfèric..  En aquest documental pots veure la història dels satèl·lits de forma molt didàctica i amb importants imatges. Historia del satelite artificial por
raulespert |
|
|
per Jordi Mas Els satèl·lits
artificials poden orbitar a un planeta de quatre maneres
diferents:
1- Òrbita equatorial 2- Òrbita el·líptica 3- Òrbita geosincrònica 4- Òrbita polar  A causa de la
funció específica de poder observar el màxim de temps
possible la superfície terrestre i amb això els núvols i la seva
evolució, les òrbites
polars poden oferir passades dues vegades diàries sobre un
mateix lloc geogràfic i de tot el globus complet, és a dir, un únic
satèl·lit pot observar en unes 12 hores, tota la superfície terrestre
completa, o sigui, dues vegades en 24 hores. L'altura habitual de la
òrbita està situada al voltant dels 800 Km, i per a un observador des
de la Terra, una passada, en una òrbita de màxima altura, dura uns 10
minuts.
L'òrbita geosincrònica, permet observar permanentment una part de l'esfera terrestre, en canvi, ja que està situada en l'equador, no té bona visió sobre els pols i es necessiten almenys, tres d'aquests satèl·lits per poder observar tota l'esfera completa. També, a causa de la distància en la qual es troba aquesta òrbita, 36.000 Km, necessiten sistemes d'observació de moltíssima més complexitat i cost. Actualment, podem disposar de pocs d'aquests satèl·lits per poder rebre'ls directament amb equips d'afeccionat. Cal distingir els dos sistemes de transmissió que empren, el primer, ja clàssic, en transmissió analògica i dins de la freqüència de 137 Mhz denominat APT (Automatic Picture Transmission), permet, amb un equip molt assequible, Fig 1, imatges amb resolucions de 4 Km.
La figura 2, mostra un exemple d'una passada rebuda directament des de la meva casa en el centre de Barcelona. El sistema APT envia dues imatges en blanc i negre línia a línia, el total és de 240, una en l'espectre visible i una altra en l'infraroig. Aprofitant els moderns programes informàtics i barrejant aquestes imatges podem generar una imatge en fals color però d'un gran realisme. Fig.2
Nota aclaridora:
les
dades keplerianes són: nombres que ens permeten calcular les
òrbites dels satèl·lits. Es necessiten 7 nombres per definir l'òrbita
d'un satèl·lit. Aquest conjunt de nombres es denomina
elements orbitals o "Keplerians"
(per Johann Kepler [1571-1630]), o simplement
elements. Aquests nombres defineixen una el·lipse, l'orienten pel que
fa a la Terra, i situen al satèl·lit a l'el·lipse a un cert temps
determinat. En el model Keplerià, les
òrbites satel·litals són models de forma i orientació
constants. El
satèl·lit emet amb una taxa d'informació de 666 Kb/seg, la
qual cosa genera en un pas llarg, arxius de l'ordre de 60 Mb. A causa
d'aquesta velocitat, tot l'equip ha d'estar molt bé ajustat i
sincronitzat. És imprescindible actualitzar, cada setmana
aproximadament, les dades keplerianes dels satèl·lits, aquesta
informació es rep directament del NORAD. També és fonamental,
l'exacta posició tant de l'antena com del rellotge de l'ordinador,
d'això s'encarrega el receptor GPS. Finalment, l'arxiu rebut en
format RAW ha de ser processat per un programa de
visualització específic per poder compondre les imatges dels cinc
canals, també en blanc i negre, o en color, amb la qualitat que es pot
comprovar en les mostres. També, i amb un altre programa, podem obtenir
les imatges ja tractades però amb l'error d'astigmatisme lateral
corregit, a causa de la forma del mirall que utilitza el radiòmetre del
satèl·lit, o deixar la imatge ja “plana” sense errors i també efectuar
projeccions de la imatge en format pancromàtic, fer mosaics amb dues o
tres imatges, etc. Veure Fig 4, 5 i 6. La potència del sistema
permet totes aquestes meravelles per a un afeccionat.
El
següent pas, que ja estic preparant, és el sistema de resolució de
250 Mts però això és, actualment, un altre projecte. EA3AGY
|
|
| Així es
veu el pas del temps en el
nostre Planeta gràcies als satèl · lits 1 any resumit en 15 imatges on es pot veure el pas de les estacions. Sembla que el Planeta respiri!! ...... Clica sobre la imatge per veure un vídeo.  |
|
|
|
|
|
Moltes gràcies Jordi Mas per aquesta magnífica secció que anirem ampliant.
|
|
