Estació Meteorològica de
Tiana - La Conreria

El nostre amic Roberto Sáez des de MeteoBadalona ens porta una nova eina per a poder saber que tenim a les capes baixes, mitjanes i altes de l'atmosfera. La idea és que com no tenim instruments de mesurament penjats per l'aire, Com podem saber la temperatura, humitat, pressió, vent, etc. que tenim en les diferents capes del nostre cel? Doncs amb el Radiosondatge...que sona a conya però no és el mateix. El radiosondatge serveix per a poder inspeccionar les diferents capes de l'aire de la mateixa manera que si tinguéssim estacions meteorològiques mòbils per l'atmosfera. Això es pot fer gràcies a la radiosonda:

Instrument meteorològic destinat a l'estudi de les propietats de l'aire en altura. Essencialment consisteix en un petit baròmetre aneroide (Bariocap), un termòmetre bimetàlic i un higròmetre d'absorció. Tot això es col·loca en una caixa protectora que permet el pas de l'aire. La caixa conté també un petit transmissor de ràdio. Aquest conjunt se subjecta a un globus meteorològic (baló sonda) ple de gas heli, que s'eleva i és transportat pel vent. Amb un receptor situat en el terra és possible conèixer la pressió, la temperatura i la humitat atmosfèrica. El vent en altura pot determinar-se observant el moviment del globus amb un teodolito. Alguns models duen acoblat un GPS i es pot saber en tot moment la seva situació i, per tant, el vent dominant. Com pregunta realitzada al nostre equip direm que el globus sonda ascendeix fins a 25 Km d'altura on explota donant dades constantment des que és llançat. (Preguntes més freqüents)
 La radiosonda va ser inventada pel meteoròleg rus Molcanov en 1928 i va representar una revolució de gran importància en el sistema de sondeig de l'aire en altura.
El nostre amic Roberto ens mostra un radiosondatge de Badalona no real si no virtual, és a dir, generat a partir de dades numèriques. Sens dubte una eina més per a analitzar el temps que podem tenir: Podeu veure'ls clickant aquí. I si voleu també podeu aprendre a interpretar-los. No us perdeu aquesta magnífica presentació on podeu veure tots i cadascun dels símbols i numeracions i el seu significat clickant aquí.

    

Ara podràs seguir als avions en directe amb el RADAR DE VOLS

Els models numèrics de predicció que exposem a continuació estan confeccionats gràcies a la informació que ens donen els satèl·lits. Serveixen per elaborar juntament amb les dades dels observadors meteorològics, la xarxa d'estacions automàtiques i les imatges dels satèl·lits, un pronòstic a diversos dies. Com més llunyà sigui aquest pronòstic en el temps, menys fiabilitat té.

Els pronòstics a 3 o 4 dies solen ser molt encertats però hem de manejar aquestes dades sol com a informació, per estar previnguts, i NO com alguna cosa que succeirà segur al 100%. S'ha de seguir dia a dia. Hi ha un gran nombre de models que han estat desenvolupats per diverses agències i organismes meteorològics. Els mateixos implementen diverses metodologies per pronosticar l'evolució de les diverses variables meteorològiques.

Entre els models és especialment famós el model global GFS (Global Forecast System) de la NOAA (Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units). 

Altres models utilitzats són: 

UKMO (United Kingdom Model): model global de la Met Office
GME: model global de la oficina alemana Deutscher Wetterdienst
ECMWF (El model del CentreEuropeu)
GEM: model global de la Oficina Canadenca de Meteorologia
NOGAPS: model global de la Fleet Numerical Meteorology and Oceanography Centers
MM5 Mesoscale Model 5
WRF Weather Research and Forecast Model
aLMo (Model Alpí) de MeteoSchweiz

Más información:
Revista  Tethys    Revista RAM

La gamma de colors va des dels tons vermellosos (temperatures càlides fins als colors foscos, blau, negre) temperatures fredes. En el mapa de precipitacions les pluges febles comencen en el verd i les més importants en rosa i violeta. Si voleu consultar GFS o altres models d'avui o d'altres dies, mesos o anys: wetterzentrale

És un dels índexs més populars obtingut a partir de dades de sondejos o mapes previstos de models numèrics de predicció, molt usat per a l'estimació de la inestabilitat convectiva (Traduint: per saber on potencialment tenim més probabilitats que es formin tempestes o núvols de formació vertical). Definició: És l'energia disponible per a una bombolla d'aire que ascendeixi verticalment en una atmosfera inicialment estable.

CAPE < 0:                         Estable, possibilitat de tempesta nul·la.             
CAPE entre 0 i 1000:         Lleument inestable. Tempestes lleus o moderades.
CAPE entre 1000 i 2500:   Moderadament inestable. Fortes tempestes.
CAPE entre 2500 i 3500:   Notablement inestable. Tempestes severes, calamarsa.
CAPE > 3500:                    Extremadament inestable. Possibilitat de supercèl·lules i tornados.


Lifted index:

Mesura comuna de la inestabilitat atmosfèrica. El seu valor s'obté pel càlcul de la temperatura que l'aire prop del terra tindria si fos elevat a algun nivell més alt (al voltant de 18,000 peus = 5.486.4 metres, normalment) i comparant aquesta temperatura amb l'actual a aquest nivell. Valors negatius indiquen inestabilitat – com més negatiu, més inestable és l'aire, i més forts podrien ser els dolls ascendents amb qualsevol desenvolupament de tempestes. No obstant això no hi ha nombres màgics o valors LI llindar sota els quals el temps sever es faci imminent.

LI > 0:                               Estable, possibilitat de tempesta gairebé nul·la.
LI entre 0 y -3:                  Lleument inestable. Tempestes lleus o moderades.
LI entre -3 y -6:                 Moderadament inestable. Fortes tempestes.
LI entre -6 y -9:                 Notablement inestable. Tempestes severes, calamarsa.
LI < -9:                             Extremadament inestable. supercèl·lules i tornados.