© 2005-2008
eltiempodelosaficionados.com
Psicròmetre
Instrument que serveix igual que
el higrómetre per a determinar el grau d'humitat existent a
l'atmosfera. Està constituït per dos termòmetres
ordinaris, un dels quals amb el dipòsit recobert amb una
muselina xopada d'aigua. Com l'aire no sol estar completament saturat
de vapor d'aigua, la temperatura del termòmetre humit
serà inferior a la del termòmetre sec i la
diferència augmentarà al disminuir la humitat relativa
del mitjà. Mitjançant una taules psicromètricas
podem saber la humitat relativa de l'aire tenint en compte la
diferència entre el termòmetre sec i l'humit. Per a veure
aquesta taula prémer el link: Tabla
psicromètrica
Higròmetre
Instrument que seveix per determinar el grau d'humitat existent a
la
atmosfera. Quan tenim boira l'higròmetre
marcarà pràcticament el 100% d'humitat (ambient
humit). Quan tenim vent del nort, sense recorregut
marítim, la humitat estará al voltant del 15%
(ambiente sec).
Heliògraf
Instrument que seveix per mesurar
el
temps d'insolació. El més sencill, l'heliògraf de
Campbell-Stokes, consisteix en una esfera de
vidre
que es comporta com una lent convergent. El sol, quan travessa la
lent, crema una cartolina registradora i ens diu quantes hores de sol
hem tingut al dia. Si clickeu a
la foto podreu veure un exemple. La cartolina de tardor el sol l'ha
cremat efectivament durant unes 6,8 hores.
Pluviòmetre
Instrument que serveix per mesurar
la quantitat d'aigua de pluja que cau a un indret determinat. Alguns
models (foto dreta) permeten mesurar la duració, el ritme i la
intensitat de les precipitacions de forma automàtica (gracies al
sensor de balancí
que porta a dins). El
Pluviòmetre de l'esquerra és el anomenat Hellmann i
és el més tradicional i usat. Està afavorit i
homologat com instrument prototip per l'Institut Nacional de
Meteorologia (Actual AEMET Agencia Estatal de Meteorologia).
Penell
Instrument que serveix per
assenyalar la direcció del vent. Alguns
penells incorporen el anemómetre a la part davantera com es veu
a la foto de l'esquerra. A
sota podem veure el
nom dels vents predominants i locals més
importants d'
Espanya.
Unitats
de mesura de la temperatura
FUSIÓ
EBULLICIÓ
CELSIUS
(ºC)
0
100
FARENHEITH
(ºF)
32
212
KELVIN
(ºK)
ºC = ºK - 273
RANKINE
sumar 459,67 a la escala farenheith
RÉAMUR
0
80
Si voleu convertir celsius a
farengeith o qualsevol altra unitat de mesura descarregueu i
guardeu l'arxiu:
polsa
aquí.
Temes relacionats amb la
sensació de calor i fret:
Índex
de fret
Índex
de xafogor
Termòmetre
de màximes i mínimes
El
termòmetre serveix per mesurar la temperatura de l'aire que ens
envolta. Però si volem saber a
quina temperatura hem arribat durant el dia i fins quant ha baixat
durant la nit haurem d'adquirir aquest aparell. El mercuri empeny unes
barretes de ferro que quedan
suspeses al lloc on hem tingut la màxima (a l'esquerra) i la
mínima (a la dreta). Després mitjançant
un imam baixarem les barretes de ferro fins el nivell del
mercuri per a una nova medició.
Altímetre
Baròmetre
aneroide amb la
escala
graduada en metros. Serveix per saber la altitud a la qual ens
trobem quan, per exemple, pugem una muntanya. La
presió atmosfèrica baixa quan pugem i puja quan baixem.
Interesant saber que cada 8 metros la presió
varia 1 mil·libar i que tindrem que ajustar l'altímetre
ajudant-nos dels cartells que tobem per la ruta, ja
que, com és un baròmetre, també
varia
per les condicions meteorològiques (Borrasca o
Anticicló).
Baròmetre
de mercuri
Aparell ideat i construït
per Torricelli l'any 1.643. Aquest instrument va demostrar la
existència de la presió atmosfèrica i serveix per
el mateix que el baròmetre aneroide. Torricelli va trobar el
valor d'aquesta presió al verificar que equivalia al pes d'una
columna de mercuri de 760 mm d'altitud en estat d'equili bri. 760 mm de
mercuri equival a 1.013 hectopascals.
Curiositat:
L'atmosfera exerceix sobre tots els cosos de la terra una presió
que es diu presió atmosfèrica. Qualsevol persona soporta,
doncs, aproximadament, una presió de 17.000 kg que no l'aixafen
per estar compensada en tots els sentits i estar contrarrestada per la
presió dels fluids que formen l'organisme.
Baròmetre
aneroide
Aspiropsicròmetre
Quina paraula tan
rara!. Però és molt facil...El Psicrómetre
funciona bé però quan el vent està en calma
algunes vegades dóna valors erronis. Per això es va
inventar aquest aparell que, de fet és un psicrómetre
però duu incorporat un ventilador que fa que es generi un
corrent d'aire artificial. Curiositat: el ventilador ho acciona un
mecanisme de corda que funciona durant 10 minuts com a
màxim...suficient per a prendre un mesurament correcte.
Anemòmetre
d'ultrasons
Instrument que serveix per a amidar la velocitat i la direcció
del vent. Fa de anemòmetre i penell alhora i és molt
utilitzat en climes freds.
Tots
els aparells el nom dels quals acaba en GRAF serveixen per a registrar
sobre uns papers les gràfiques de les diferents dades que van
prenent els aparells constantment al llarg dels dies.
Calamarsòmetre
Qui no s'ha preguntat alguna vegada com s'amida la grandària de
la calamarsa?...Doncs amb el calamarsòmetre...així de
facil. Aquest aparell serveix per a saber, entre altres dades la
grandària de la calamarsa que ha caigut en una zona determinada.
El desenvolupament i primer ús del calamarsòmetre es va
produir a Schleusener and Jenings (1960), quan es va dissenyar una
placa de styrofoam coberta amb una làmina d'alumini (per a
evitar la seva exposició en la intempèrie). A partir
d'ella es poden amidar els impactes realitzats per la calamarsa, dels
quals és possible extreure, després de ser analitzada la
placa, informació de la grandària de la calamarsa, la
seva energia cinètica (profunditat de l'impacte), el nombre
d'impactes, la massa total de calamarsa precipitada, l'àrea de
la pedregada, entre unes altres.
Barògraf
Aparell
que serveix per a visualitzar en forma de diagrama (Barograma) les
variacions de la pressió atmosfèrica.
Termohigrògraf
El
termohigrgraf serveix per a registrar en una gràfica les
variacions de la temperatura i la humitat relativa de l'aire. És
important saber les màximes i les mínimes i que hora es
produïxen.
Anemocinemògraf
Només
pronunciar-lo sembla un embarbussament ..anemo què...?.
Però aquest aparell serveix per al mateix que el
anemòmetre i el penell, amb la diferència que duu un
aparell més que registra en forma de gràfica en un paper
les variacions de la velocitat i direcció del vent. Ho fa
mitjançant dos tremps, una blava i una vermella entintades que
dibuixen en el paper.
Pluviògraf
És
un pluviòmetre que gràcies a un mecanisme serveix per a
registrar la quantitat de precipitació que ha caigut i quina
hora i/o dia ho ha fet.
Piranòmetre
També
anomenat radiòmetre és un instrument que serveix per a
amidar l'energia que ens arriba del sol en forma de radiació
electromagnètica (Watios/m2). Normalment hi han dos
aparells. Un recull la radiació global i un altre la difusa però
en el cas de l'aparell de la foto (de l'estació de Meteosort de
Ramón Baylina) recullen les dues gràcies al parasol que
impedeix que el sol doni directament sobre la cèl·lula
captora captant solament la que entra pels costats. Tant el
Heliògraf com el Piranòmetre s'han tornat indispenables
des que s'estan utilitzant les energies renovables.
Tanc
d'evaporació
Es
tracta d'un tanc ple d'aigua. Serveix per a saber, en absència
de pluges, quanta aigua s'ha evaporat. I això es pot saber
gràcies a que a l'evaporar-se baixa el nivell de l'aigua del
tanc. Amidant aquest descens podem dissenyar plans de reg i determinar
el balanç hídric d'una regió, per exemple. Per
això aquests tancs solen estar en observatoris
agrometeorològics i són de vital importància en
climes amb els recursos hídrics limitats.
Evaporímetre
de Piché
Actualment
desaconsellat per l'Organització Meteorològica Mundial ja
que no amida de forma real i fiable l'evaporació. És com
un tub de assaig graduat penjat del revés i tapat amb un paper
assecant en el seu extrem. Igual que el tanc d'evaporació amida
quanta aigua s'ha evaporat al descendir el nivell de l'aigua . Aquest
instrument s'ha de col·locar a la garita meteorològica i
no es pot utilitzar a l'hivern a causa de les baixes temperatures.
Garita
meteorològica
Garita
meteorològica Podem tenir molts aparells però si no els
tenim bé situats ens donaran dades incorrectes. Per això
es va inventar la garita meteorològica. Tots aquells instruments
que no hàgin d'estar a la intempèrie han de
col·locar-se aquí.
L'organització meteorològica mundial (OMM) recomana que
les garitas han de ser:
- De fusta, pintada de blanc i esmaltada per a reflectir bé la
radiació.
- Amb bona ventilació.
- El sostre sol ser doble, amb circulació de l'aire entre les
dues teulades per a evitar l'escalfament de l'aire quan la
radiació és molt intensa.
- La porta ha d'estar orientada al Nord en el nostre hemisferi, per a
evitar que al realitzar les observacions els raigs solars incideixin
sobre els instruments.
- Amb teulada inclinada per a deixar escórrer l'aigua de pluja i
neu.
-Les potes ademas de servir de suport deuen estar subjectes al
sòl i a una altura de 1.20 metres de la seva base interna.
• Una llum freda a l'interior és molt convenient.
Estació
meteorològica automàtica
Actualment
existeixen molts models d'estacions meteorològiques
automàtiques que registren dades constantment i elaboren
gràfiques i estadístiques amb gran quantitat
d'informació. La proliferació d'estacions i la facilitat
de transmetre dades per internet ha facilitat l'ampliació de
forma exponencial de la presa de dades. Les estacions
meteorològiques automàtiques serveixen per a registrar de
forma automàtica i constant les diferents variables de
temperatura, humitat relativa, pressió atmosfèrica ,
velocitat i direcció del vent, radiació solar, etc.
Gràcies a aquestes dades s'elaboren prediccions
meteorològiques i models numèrics per a estudis
climàtics.
Data-logger
Aparell
que serveix per a emmagatzemar dades (valors de mesurament). És
molt utilitzat a les estacions automàtiques per a poder enviar
les dades dels sensors encara que tanquem el nostre ordinador.
Aparell que
serveix per mesurar el pes de l'aire que ens envolta. Aquest pes
s'anomena presió atmosfèrica i no és uniforme ja
que hi ha llocs de presió més elevats que d'altres. Per
regla general es diu que la presió normal, és a dir, que
no és ni alta ni baixa, és de 1.013 hectopascals (mesura
internacional equivalent als mil·libars). Quan la presió
està per sobre d'aquesta quantitat diem que tenim
ANTICICLÓ, és a dir, altes presions i això,
normalment, és simptoma de temps estable (sol, vents en calma,
boires,inversions tèrmiques,
mar de núvols,
etc.). En canvi, quan la
presió està per sota diem BORRASCA o baixa presió,
que és simptoma de temps inestable (possibilitat de pluges,
tempestes, vents forts,etc.) El més important per els
excursionistes i els aficionats és la velocitat de les
variacions. Si el baròmetre cau de forma brusca (uns quants
graus en un sol dia o en poques hores) tindrem fortes tempestes,
xàfecs i vent fort (marejada a la mar) en un curt període
de temps. En canvi, si ho fa a poc a poc tindrem pluges continuades
durant uns quants dies. Si el baròmetre roman diversos
dies sense moviment és senyal de bon temps. Aquest aparell va
començar a utilitzar-se el segle XVI.
PER A
QUÈ SERVEIX?
